Amb aquesta jornada l’assemblea de joves Cremats volia cobrir tres objectius, donar-se a conèixer al barri i començar una relació amb el barri; que segur que estarà plena d’experiències, afectes i tensions. També volíem conèixer el passat, el dia a dia, i la realitat social del barri, i per últim, pensàvem que era un bon moment per a rellançar aquelles festes de barri que fa tants anys que s’han perdut, i que, pel que sembla, molts enyorem.
No eren més de les 10:30 quan, carregats de megàfon i ganes de passar-ho bé, el Jamboree i el Coohinor començaven a realitzar jocs, tallers, danses, competicions, etc... dels més tradicionals del la nostra història. Cap a les 11h, més de 40 xiquetes i xiquets omplien de crits i rialles el parc de Sarriers, cosa que feia temps que no es veia. Fins a ben entrada l’hora de dinar, xiquetes, joves i pares compartiren el bon ambient que va caracteritzar aquell dia.
Aprofitant aquest bon temps, molts dels que van participar en l’organització d’aquesta diada, gaudírem d’un excel·lent dinar al C/Font de Sant Joan nº13, on està el nostre centre social. A la vegada anàvem preparant la taula rodona que va tindre lloc en aquest local amb el títol “¿Té el Barri del Raval el que es mereix?”. Era d’esperar que l’afluència no fora massiva, però així i tot si que tingué els seus fruits, i complírem amb l’objectiu d’aprofundir en la situació actual i passat del barri del raval. Gràcies als veïns que assistiren concloguérem que el barri ha canviat molt, que la vida al carrer i que ,afortunadament, la relació entre veïns respon a alguna cosa més que a interessos individuals; també podem afirmar que l’absència de recursos és una realitat i aprofitem per a denunciar la centralització d’aquests. Vam arribar a altres conclusions com que la població ha envellit i que calen accions envers aquest sector i, per últim i la més important per a nosaltres, que el barri necessita urgentment un centre social que aculla entitats com L’associació de veïns, el Jamboree, Cremats, o altres que no disposen d’espais propis on dur a terme tot tipus de tasques que es podrien desenvolupar, o es fan de forma precària per falta de recursos.
Ja més entrada la nit, cap a les 8:30, les taules, l’escenari, l’equip de so per al concert començaren a omplir la plaça P. Tudela. La col·laboració dels veïns en aquesta part de la jornada fou exemplar. El sopar fou tot un èxit, entre 80 i 90 persones ompliren els seus estomacs amb cacaus, tramussos, bocates, cervesa i, com no, misteleta.
La diversitat omplí la plaça, gent de totes les edats, del barri, de Xàtiva, de pobles del voltant, joves, matrimonis amb xiquets, els més vells amb cadires de casa...
Ja cap a les 11h passarem el vídeo que ací enllacem, sobre el qual no anem a dir res, perquè pensem que la gent que apareix no podria dir-ho ni millor, ni més sincerament que nosaltres, ja que són protagonistes de la vida al barri. El nostre profund agraïment a Toni Cucarella pels seus textos, extrets de “Quina agonia, la dels ametlers perduts”, que barreja realitat i ficció en histories que recorden una Xàtiva i un raval que ja s’ha perdut. A Alícia, per parlar sense botiges, a Nieves per la seua simpatia, a Juani i a Josep Ramón, per mostrar-nos el seu forn, a Gabi per contar-nos com tracta l’ajuntament al barri, a Carles per parlar-nos de la tasca juvenil que fa més de 20 anys que desenvolupa el Jamboree i que ara es veu mancada de local i, per últim, a Cristina i a Núria per compartir els seus records.
Ja per a finalitzar aquest recorregut de sensacions, acabàrem amb l’excel·lent actuació de Barbaritats, companys del grup Jamboree que col·laboraren desinteressadament interpretant els temes més clàssics que pot oferir una gran orquestra de festes. Seguí 1000 Batalles amb el seu “Tornarem”, essència de la nostra acció de recuperació de la memòria i la voluntat per millorar i transformar. I per últim gaudírem amb els acudits, i cançons de Pep Gimeno Botifarra, que omplí les nostres orelles amb la seua veu i els seus sons, d’una cultura enyorada, que ens recordà com érem fa molts anys, i que podem estar-ne ben orgullosos del que és la nostra tradició.
Després de netejar la plaça, sols ens queda agraïr la participació de totes les persones que van fer possible que el Raval es moguera i posem el nostre horitzó, de tot cor, en les festes de l’any que ve.
Gràcies a tots i fins prompte.
