dimecres, 22 d’abril de 2009

CURS SOBRE IMMIGRACIÓ I MEDIACIÓ CULTURAL

Objectiu complit, xarxa creada

El dissabte 4 d’abril tingué lloc a Xàtiva, al local de CAMOT (C/Blanc nº9), el primer encontre de moviments socials intercomarcal “Creant Xarxa”, en el que participaren des de les set de la vesprada, més de 60 persones de diferents, entre 15 i 70 anys. Gent de Xàtiva, de Canals i de Carcaixent, així com d’altres indrets, ompliren, fins al punt de tindre que seure a terra, el modest local d’aquest col•lectiu. Els assistents tingueren l’oportunitat de compartir l’origen, la filosofia, els principis i la forma de viure i actuar dels moviments socials: CSA la Lloca, Ateneu la Forca, el col•lectiu CAMOT i l’assemblea CREMATS.

La participació, la construcció d’identitats, l’horitzontalitat, la reflexió, la incidència en l’entorn, la solidaritat, la defensa, l’acció, la formació, el reciclatge, la denuncia, l’exclusió, les línies polítiques, i molts més, foren alguns dels eixos que guiaren la primera part de l’encontre. Una vegada finalitzades les presentacions, començà el debat (que s’allargà fins ben entrada l’hora de sopar) sobre la forma de canalitzar una nova xarxa que permeta la interrelació entre els diferents col•lectius que assistiren i participaren a l’acte, així com la necessitat d’integrar a més grups en aquesta nova proposta. Els objectius que deixà entreveure aquest nou teixit podrien passar per: una actuació més coordinada de cara a incidir sobre el nostre entorn social, una formació més profunda i efectiva, i un augment de la participació en les histories que cada grup organitza. A la fi, després de suggerir diverses accions conjuntes encara difuses, l’Ateneu la Forca de Carcaixent s’oferí per a realitzar el següent encontre al seu poble.

Al finalitzar el debat, tingué lloc un sopar casolà al mateix local, on els protagonistes foren les coques de tomaca, verdura, ceba i botifarra, els pans de poble replens d'entremesos i verdura amb falafels, sempre acompanyats de coca en llanda, almoixàvena i mistela. D’aquesta manera, mentre els assistents picaven d’ací i d’allà, tenien l’oportunitat de valorar la jornada en petits grups, compartint idees i reflexions.

Ja cap a la mitja nit començà la primera recorreguda pels llocs que els tenen “cremats” del poble de Xàtiva, entre altres. Començant a la recent rebentada Placeta de Santa Tecla, passant pel nou pàrquing de Sant Jaume que difícilment recorda a la plaça dels temps de Julia, per a després continuar cap al nou llavador de la Plaça la Bassa res a veure amb l’antic, denunciant a la porta de l’ajuntament el desagradable ‘glamour’ que acompanya aquesta ciutat i les atrocitats que s’estan fent, per a després passejar per l’albereda fins a l’ovni eixe que diuen que es una plaça de bous i acabant a la “plaça-cement” ubicada entre la seu i l’antic hospital desproveïda actualment de vegetació. Aquest petit recorregut que durà fins a vora les 3 de la matinada fou amenitzat pel so de la dolçaina, cants i ganes de passar-ho bé, i quasi sense adonar-se’n es construí una divertida alternativa d’oci diferent a la costum de beure sense mesura i passar hores i hores consumint als bars del mercat.

Des de Cremats donem les gràcies a totes les persones que van participar en aquest primer pas cap a la creació d’aquesta. Xarxa que permetrà l’autonomia dels seus integrants, a l’hora que reforçarà una relació de solidaritat (entesa com el suport a les diferents lluites que duem a terme als nostres espais) entre els grups que la componen.

diumenge, 19 d’abril de 2009

3oo anys d'ocupació, 300 anys de resistència


PER LA MEMÒRIA, LA DIGNITAT, L'EMANCIPACIÓ I LA JUSTÍCIA SOCIAL
25 d'abril de 2009. Un nou 25 d'abril de reptes, de lluita, de treball, de mobilització, d'esperances, de records per als qui no estan amb nosaltres. Un nou 25 d'abril en el qual recuperar les velles consignes de llibertat per al nostre poble, però també de reivindicar un canvi en les també velles estructures opressores i explotadores.
Un nou 25 d'abril en el qual reivindicar la memòria de les oblidades, de les víctimes republicanes, comunistes, anarquistes, feministes, valencianistes, revolucionàries, de les obreres i camperoles, de les dones i estudiants. En definitiva, la memòria de totes aquelles que ho pergueren tot fa justament setanta anys, amb la victòria del general Franco, que és la victòria del feixisme, del catolicisme reaccionari, de la burgesia i dels terratinents. Hui, setanta anys després, les afussellades, les soterrades a les fosses comunes, les presoneres de camps de concentració i presons, les exiliades, les silenciades per 40 anys i més de franquisme, encara esperen justícia. Una justícia que mai vindrà dels que hui dirigeixen unes institucions que són hereves dels vencedors de la Guerra, i que tampoc vindrà dels que són fills putatius del dictador. Només les treballadores recuperarem la història que ens volen furtar. Una història que és la de totes les que ens criden des de les fosses comunes del Cementeri General de València, des dels molls del port d'Alacant, des dels camps dels Ametlers i d'Albatera, des del Convent de Santa Clara, des dels monetirs de Santa Maria del Puig i Sant Miquel dels Reis.
Un nou 25 d'abril en el qual reclamar un canvi en el sistema econòmic, el capitalisme, que s'ha ensenyorat dels Països Catalans i de la pràctica totalitat de la humanitat, i que ha portat milions de persones a la misèria i a la destrucció dels recursos naturals del Planeta. A hores d'ara som quasi 1.000.000 de treballadores dels Països Catalans les que hem perdut la nostra feina; al mateix temps, les multinacionals i els bancs mantenen elevadíssimes taxes de benefici i, quan aquests no són els esperats, noves retallades socials o injeccions de diners públics pretenen garantir els marges de benefici dels poderosos.
A la resta del planeta, i especialment al Tercer Món, creix encara més la pobressa. Hui en dia, ara mateix, s'ha posat en evidència i amb la major cruesa el que l'esquerra ve denunciant des de fa més de 150 anys: que el capitalisme és un sistema desigual i explotador en la seua pròpia naturalesa, que només genera beneficis i benestar per a uns pocs mentres condemna a la immensa majoria de la població mundial a la misèria. Resulta imprescindible, doncs, per a la pròpia supervivència de la humanitat, la detsrucció del capitalisme i la construcció d'un nou sistema que puga garantir la igualtat, la justícia social, el repartiment del treball i de la riquesa, la pervivència de l'entorn natural, l'accés universal als serveis públics com ara l'educació, la sanitat, l'alimentació, la vivenda, el transport, el treball, o l'assistència social; en definiva, un sistema que permeta viure amb dignitat a totes les persones que ara i en un futur viurem en la Terra.
Un nou 25 d'abril en el qual tornar a recordar els 302 anys de la derrota d'Almansa, denunciant que després de més tres segles de dominació espanyola i francesa i d'inclusió, per la força de les armes, dels Països Catalans en el projecte imperialista espanyol i francès, el nostre poble encara està ben lluny d'asolir unes mínimes quotes de democràcia i autogovern. Encara és l'hora que el català puga viure amb plena normalitat als carrers dels Països Catalans, i molt especialment al nord i al sud. Encara és l'hora que se'ns puga reconèixer la unitat del nostre territori, dividit i fragmentat en autonomies, departaments i estats. Encara és l'hora que els polítics que gestionen les institucions miren més pel bé del seu poble que pel de la seua butxaca.
25 d'abril de 2009. Per la memòria de les oblidades. Per la dignitat de les treballadores. Per l'emancipació de les nacions oprimides. Per la justícia social del nostre poble.
Per tot això us convoquem el pròxim dissabte 25 d'Abril, a les 18'00 hores a la plaça de Sant Agustí de València.
Endavant i força!