diumenge, 29 de novembre de 2009


EL 93% DELS RECURSOS NATURALS ES CONVERTEIXEN EN RESIDUS,
I SOLS EL 7% ÉS OBJECTE DE CONSUM.

Baratagarrar és un projecte de consum conscient que naix de la reflexió sobre la nostra forma de consumir, i de la necessitat de prendre consciència del poder que tenim per a transformar la forma de producció, per crear noves formes de relació i de consum.
I per això encetem aquest projecte obert d’intecanvi i d’encontre amb gent que estiga interessada en aquestos temes, on poder aprendre els uns dels altres.

Volem intercanviar ferramentes per poder ser més respectuosos amb el nostre entorn i amb nosaltres mateixos.

Baratagarrar pretén configurar-se com un espai al voltant del qual s’inicien, de moment, aquestes iniciatives:

tallers de reutilització de matèries primes i elaboració
(sabó, productes de neteja, melmelades...)
Taller de reciclatge de roba: els dimarts a partir de
les 18.30 h al local de caMot.
Tenda gratis de roba, on agafes el que necessites i
deixes el que ja no utilitzes.
• Tauló de comunicació per tal d’intercanviar recursos
que no utilitzem (físic a l’espai de caMot i virtual, al
blog).
Xerrades relacionades amb aquestos temes.


Qualsevol idea és benvinguda!

Si no saps què fer amb l’oli usat, no el tires, guarda’l! Molt
prompte aprendrem a reutilitzar-lo al taller de fer sabó!

divendres, 6 de novembre de 2009

El Raval es Mou




Pareix que siga un costum açò de fer cròniques dues setmanes després d’haver fet alguna història, però així tots fem l’exercici de recordar i, si més no, forcem la imaginació d’aquells que no van poder vindre a “El Raval es mou”. Aquesta conjunt d’activitats tingueren lloc el passat 17 d’Octubre al barri del Raval en forma de jornada de festa al carrer organitzada per l’assemblea de joves Cremats (instal·lada al barri recentment) en la qual col·laboraren entitats tan diverses com els moviments escoltes Jamboree i Cohinoor, l’Associació de veïns del Barri del Raval, el Centre de la Olivera, Camot i, com no, tots els veïns del barri, entre els quals destaquem la participació de la parella que porta el Forn del Raval. Gràcies una altra vegada per fer possible un dia com aquell.

Amb aquesta jornada l’assemblea de joves Cremats volia cobrir tres objectius, donar-se a conèixer al barri i començar una relació amb el barri; que segur que estarà plena d’experiències, afectes i tensions. També volíem conèixer el passat, el dia a dia, i la realitat social del barri, i per últim, pensàvem que era un bon moment per a rellançar aquelles festes de barri que fa tants anys que s’han perdut, i que, pel que sembla, molts enyorem.

No eren més de les 10:30 quan, carregats de megàfon i ganes de passar-ho bé, el Jamboree i el Coohinor començaven a realitzar jocs, tallers, danses, competicions, etc... dels més tradicionals del la nostra història. Cap a les 11h, més de 40 xiquetes i xiquets omplien de crits i rialles el parc de Sarriers, cosa que feia temps que no es veia. Fins a ben entrada l’hora de dinar, xiquetes, joves i pares compartiren el bon ambient que va caracteritzar aquell dia.

Aprofitant aquest bon temps, molts dels que van participar en l’organització d’aquesta diada, gaudírem d’un excel·lent dinar al C/Font de Sant Joan nº13, on està el nostre centre social. A la vegada anàvem preparant la taula rodona que va tindre lloc en aquest local amb el títol “¿Té el Barri del Raval el que es mereix?”. Era d’esperar que l’afluència no fora massiva, però així i tot si que tingué els seus fruits, i complírem amb l’objectiu d’aprofundir en la situació actual i passat del barri del raval. Gràcies als veïns que assistiren concloguérem que el barri ha canviat molt, que la vida al carrer i que ,afortunadament, la relació entre veïns respon a alguna cosa més que a interessos individuals; també podem afirmar que l’absència de recursos és una realitat i aprofitem per a denunciar la centralització d’aquests. Vam arribar a altres conclusions com que la població ha envellit i que calen accions envers aquest sector i, per últim i la més important per a nosaltres, que el barri necessita urgentment un centre social que aculla entitats com L’associació de veïns, el Jamboree, Cremats, o altres que no disposen d’espais propis on dur a terme tot tipus de tasques que es podrien desenvolupar, o es fan de forma precària per falta de recursos.

Ja més entrada la nit, cap a les 8:30, les taules, l’escenari, l’equip de so per al concert començaren a omplir la plaça P. Tudela. La col·laboració dels veïns en aquesta part de la jornada fou exemplar. El sopar fou tot un èxit, entre 80 i 90 persones ompliren els seus estomacs amb cacaus, tramussos, bocates, cervesa i, com no, misteleta.

La diversitat omplí la plaça, gent de totes les edats, del barri, de Xàtiva, de pobles del voltant, joves, matrimonis amb xiquets, els més vells amb cadires de casa...

Ja cap a les 11h passarem el vídeo que ací enllacem, sobre el qual no anem a dir res, perquè pensem que la gent que apareix no podria dir-ho ni millor, ni més sincerament que nosaltres, ja que són protagonistes de la vida al barri. El nostre profund agraïment a Toni Cucarella pels seus textos, extrets de “Quina agonia, la dels ametlers perduts”, que barreja realitat i ficció en histories que recorden una Xàtiva i un raval que ja s’ha perdut. A Alícia, per parlar sense botiges, a Nieves per la seua simpatia, a Juani i a Josep Ramón, per mostrar-nos el seu forn, a Gabi per contar-nos com tracta l’ajuntament al barri, a Carles per parlar-nos de la tasca juvenil que fa més de 20 anys que desenvolupa el Jamboree i que ara es veu mancada de local i, per últim, a Cristina i a Núria per compartir els seus records.

Ja per a finalitzar aquest recorregut de sensacions, acabàrem amb l’excel·lent actuació de Barbaritats, companys del grup Jamboree que col·laboraren desinteressadament interpretant els temes més clàssics que pot oferir una gran orquestra de festes. Seguí 1000 Batalles amb el seu “Tornarem”, essència de la nostra acció de recuperació de la memòria i la voluntat per millorar i transformar. I per últim gaudírem amb els acudits, i cançons de Pep Gimeno Botifarra, que omplí les nostres orelles amb la seua veu i els seus sons, d’una cultura enyorada, que ens recordà com érem fa molts anys, i que podem estar-ne ben orgullosos del que és la nostra tradició.

Després de netejar la plaça, sols ens queda agraïr la participació de totes les persones que van fer possible que el Raval es moguera i posem el nostre horitzó, de tot cor, en les festes de l’any que ve.

Gràcies a tots i fins prompte.

dimecres, 4 de novembre de 2009

XERRAR, SOPAR I GAUDIR per compartir experiències uruguaies


amigues i amics de CaMot, l'assemblea de joves Cremats i la plataforma NO al macroabocador

vos convidem a xerrar, gaudir i sopar aquest divendres 6 a les 20.30 al local de camot.

Ens acompanyarà el Sapo, un militant d'organitzacions socials de l'Uruguai que està visitant l'Estat Espanyol. Ha participat al desenvolupament de cooperatives d'habitatge, ràdios comunitàries, sindicats obrers... Va estar un anys a Argentina treballant de classificar de residus o cartoner, i també ho ha estat durant molts anys a Montevideo (Uruguai) i això ha provocat que la millora de les condicions de vida dels classificadors i les seues famílies siga una de les seues lluites principals.

Però per damunt de tot, el Sapo és una persona molt interessant i digna de conèixer; ja que en un ambient econòmicament i sociocultural deprimit ha sabut buscar-se la vida i formar-se políticament per tal de reclamar els drets de tothom mitjançant moviments associatius de barri.

Compartirem amb ell la seua experiència i, per suposat, la de cadascú, per tal d'enriquir-nos mutuament.

Si voleu quedar-vos a sopar, seria convenient que avisàreu (al correu de camot o al telèfon del cartell). Altra opció, si no heu avisat, és portar quelcom per compartir amb els altres.

Vos esperem!

dijous, 15 d’octubre de 2009

El Raval es mou


El raval es mou


L’assamblea de joves “CREMATS”, naix al mes de desembre del 2008, degut a la voluntat d’un grup de “xavales” i “xavals” que rondaven altres espais associatius com ara els grups Scouts Jamboree i Cohinor, la Música Nova, Camot, i d’altres, amb l’objectiu de crear amb el temps, un espai alliberat, altenatiu, i obert per a la participació i elaboració de diferents activitats, que neixen del conjunt de membres que la componen.


Afortunadament, després de buscar un local per a aquesta tasca per tota Xàtiva, tinguerem la sort de trobar-lo al barri del Raval, on molts de nosaltres, per una o altra situació, teniem un vincul especial amb aquest barri de Xàtiva. Aquest espai juvenil, encara en construcció, que s’anomena “Centre Social la Penya Roja” es troba al C/Font de Sant Joan nº13.


Des del mes d’agost, en el qual començarem a dispossar d’aquest espai, ens varem plantejar, la necessitat d’integrar el nostre grup i el nostre espai amb la vida qüotidiana del barri, pel el que hem decidit organitzar aquesta jornada amb l’intenció de començar una relació estable amb la gent del barri i a més a més reviure les festes del barri.



Per això, aquest 17 d’Octubre, tindrà lloc a diversos espais del barri les següents activitats que venen adjuntes al cartell. Per cert, la taula rodona serà al Centre Social Penya Roja, ubicat al C/Font de Sant Joan nº13, és a dir, el carrer que va a ma esquerre muntant per la plaça del Pintor Tudela (Plaça del Raval)



Gràcies per el vostre interés i fins dissabte, podeu conseguir els tiquets del sopar al forn del Raval o contactant amb nosaltres al correu cremats@googlegroups.com

dimecres, 16 de setembre de 2009

Reunió amb la Plataforma Contra l'Abocador


Com ja sabeu els companys i companyes de la Plataforma contra l'Abocador volen contactar amb gent de Xàtiva, especialment que pertanyen a associacions i entitats de la ciutat. Per això vos convoquem de nou a una reunió a la seu de Camot al carrer Blanc el dijous dia 24 de setembre a les 20:00 hores.

Durant l'agost es va realitzar una primera reunió on ens van parlar de la situació, però l'objectiu ara és un altre: el que cal es organitzar-nos per recollir signatures i participar en futures accions de protesta.

Esperem la vostra assistència i participació. Difongau la convocatòria a qui penseu que puga interessar-li.

divendres, 11 de setembre de 2009

PER UNA TELEVISIÓ SENSE FRONTERES, per TV3 al País Valencià


Acció Cultural del País Valencià ha engegat una campanya: una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) d’àmbit estatal anomenada “Televisió sense fronteres: l’espai de comunicació de les llengües catalana, euskara i gallega”.

Una iniciativa que respon a l’intent de trencar l’espai comunicacional català. Per què no podem veure tv3 al País Valencià?


  • QUÈ ÉS UNA INICIATIVA LEGISLATIVA POPULAR (ILP)?

Una ILP és una iniciativa ciutadana per aconseguir l’aprovació d’una llei mitjançant la recollida de signatures.
És només a través d’una ILP d’àmbit estatal que podem reclamar que es resp
ecte el dret dels mitjans de comunicació d’emetre en català a tot l’àmbit dels Països Catalans.


  • QUI L'AVALA?

Persones de reconegut prestigi que fan d’impulsores del projecte: els tres presidents de la Federació Llull –Jordi Porta, Jaume Mateu i Eliseu Climent-, el president de l’IEC Salvador Giner, els presidents del País Valencià Josep Lluís Albinyana i de Catalunya Jordi Pujol i Pasqual Maragall, l’ex president del Parlament espanyol Fèlix Pons, l’exvicepresident del Parlament espanyol Josep Bevià, l’exconseller de Cultura de la Generalitat valenciana i actual cònsol del Govern espanyol a Nova York Ferran Villalonga, el fundador del PNPV i exdiputat Francesc de Paula Burguera, els artistes Andreu Alfaro, Carles Santos i Xavier Mariscal, el president del FC Barcelona Joan Laporta, o els abats de Montserrat i Poblet, entre molts altres.


  • PER QUÈ AQUESTA ILP?

Principalment, per posar solució a l’intent de l’actual Govern valencià de tancar TV3 al País Valencià, a través de la plena legalització de les seues emissions. Però també per assolir el reconeixement legal de l’existència de les realitats lingüístiques i culturals catalana, basca i gallega i dels seus respectius espais de comunicació.


  • QUAN TEMPS TENIM?

El 24 de març del 2010 s’acaba el termini per a recollir un mínim de 500.000 signatures vàlides en el conjunt de l’Estat espanyol.


LA VOSTRA COL•LABORACIÓ ÉS MOLT IMPORTANT. EN CAS QUE ESTIGAU INTERESSATS/DES POSEU-VOS EN CONTACTE AMB ACPV A TRAVÉS DEL TELÈFON 963157799 (PREGUNTEU PER CARLES) O BÉ ENVIANT UN CORREU A carles_acpv@pangea.org

dimarts, 8 de setembre de 2009

Festival homenatge Víctimes de Metro


Us anunciem que va endavant el projecte de fer un homenatge als familiars de les víctimes de l'accident de Metro de fa tres anys, els quals passada la febre vaticanista varen ser estúpidament i cruelment oblidats per les institucions, i se'ls negà allò que més necessitaven en aquelles hores: la comprensió, l'afecte i la solidaritat dels valencians, expressada a través de les institucions. El govern autònom confongué l'acceptació de responsabilitats amb una amenaça a la seua "carrera triomfal" i en conseqüència considerà als afectats com a "elements hostils" (l'actitud de l' Església catòlica, dels medià i de l'oposició no fou molt millor, amb poques excepcions).


Prenem com a referència el 3 de desembre com a data de celebració del Festival d'homenatge i com a possible local la Fonteta de Sant Lluis. Serà una festa musical amb alguns altres elements compatibles amb el caràcter de la trobada: alguna cosa de dansa, potser un poc de pirotècnia, no sé...s' accepten suggeriments i idees. Tots els continguts "polítics" serien fixats pels familiars de les víctimes i la resta ens adaptarien rigorosament a les seues directrius. La convocatòria està oberta a tota mena d'organitzacions privades, moviments i plataformes i institucions i particulars, però creguem que no haurien de figurar ni partits ni sindicats (encara que sí militants o dirigents a titul personal), és la nostra opinió.


Per a més informació podeu dirigir-se a
emilipiera@hotmail.com


Asociación Víctimas Metro 3 de Julio

Emili Piera

diumenge, 30 d’agost de 2009

UNA SITUACIÓ INOBLIDABLE


Des de CaMot volem recordar-vos una situació que, malgrat que porta molts anys com un soroll de fons mediàtic, no deixa de ser una situació que afecta persones amb noms i amb sentiments. Des de CaMot volem recordar-vos que l'Àfrica (negra, subsahariana... com li vullgau dir) continua estant una injustícia històrica que a hores d'ara segueix generant milions de drames, tants com persones l'habiten.

Per tal de fer un xicotet recordatori vos deixem un enllaç a un text sobre el deute extern, que és un dels molts problemes que té aquesta àrea del planeta.
Quan tothom parla de temes d'actualitat, pensem que és interessant no oblidar allò que també és urgent i important.
Ací teniu l'enllaç a un text de Quién debe a quién.

dijous, 30 de juliol de 2009

YAGUINE I FODÉ SÓN TOTES LES PERSONES QUE FUGEN DE LA FAM


Yaguine Koita (nascut 25 de setembre de 1984) i Fodé Tounkara (nascut en 6 d'abril de 1985) van ser el 28 de juliol de 1999, polissons a un vol de Sabena Airlines, vol 520 de Conakry (Guinea) a Brussel·les (Bèlgica). Els seus freds cadàvers van ser descoberts el 2 d'agost en el tren d'aterratge del darrere dret de l'aeronau en l'aeroport internacional de Brussel·les. Els joves duien en borses de plàstic els seus certificats de naixença, llibres d'escolaritat, fotos i una carta. Aquesta carta va ser publicada àmpliament en els mitjans de comunicació de tot el món.

Diversos "Cercles Yaguine Fode" des de llavors s'han creat en el Món, entorn de la memòria d'aquests dos xiquets. Així, el cercle "Fode Yaguine" ha celebrat a Brussel·les amb altres associacions un moment de silenci per al 2 d'agost davant de l'eixida de la sala de l'aeroport de Brussel·les. La pel·lícula "Un matin bonne heure" de Gahité Fofana (2005) narra la història de Yaguine i Fodé.

Ací va la carta de Yaguine i Fodé en record seu i en el de totes les persones que arrisquen la vida, que és gairebé l'única cosa que tenen, per fugir de la fam.

"Excel·lències, distingits membres i responsables d'Europa,

Tenim l'honorable plaer i la confiança d'escriure'ls aquesta carta per a informar-lis sobre el propòsit del nostre viatge i el sofriment dels nostres xiquets i joves a Àfrica.

Però en primer lloc, presentem a vostès les salutacions més delicioses, adorables i respectuoses en la vida. A tal efecte són el nostre suport i ajuda. Vostès són per a nosaltres, a Àfrica, aquells als quals podem demanar ajuda. Nosaltres els supliquem, per l'amor del seu continent, pel sentimens que vostés tenen envers el seu poble i especialment per a l'afinitat i l'amor que senten pels seus fills, als quals esstimen com a la vida. A més, per l'amor i la timidesa del nostre Creador, Déu el Totpoderós, que els va donar a vostés totes les bones experiències, la riquesa i el poder de construir i organitzar bé el seu continent per a convertir-se en el més bell i admirable, entre els demés.

Membres i resopnsables d'Europa, per la seua solidaritat i la seua bondat nosaltres demanem a crits la vostra ajuda a Àfrica. Ajudeu-nos. A l'Àfrica patim enormement, tenim problemes i algunes mancances en els drets dels xiquets.

Pel que fa als problemes, tenim la guerra, les malalties, la falta d'aliments, etc. Quant als drets dels xiquets, a Àfrica, especialment a Guinea i tenim escoles, però una gran falta d'educació i d'ensenyament. Excepte en les escoles privades on hom pot obtenir una bona educació i un bon ensenyament, però és necessària una gran suma de diners. Però els nostres pares són pobres i prou fan alimentant-nos. A més, no tenim escoles esportives en les quals podria practicar futbol, bàsquet o tennis.

És per açò que, nosaltres, els xiquets i joves africans, vos demanem que feu una gran organització eficaç per a Àfrica, per permetre'ns avançar.

Així que si vostès veuen que sacrifiquem i exposem les nostres vides, és perquè patim molt a Àfrica i els necessitem molt a vostés per a lluitar contra la pobresa i per a posar fi a la guerra a Àfrica. Malgrat tot, nosaltres volem estudiar, i li els demanem que ens ajuden a estudiar per a ser com vostès a Àfrica.

Finalment, els preguem que ens excusen per aquest fort atreviment d'escriure la present carta a vostès, els grans personatges a qui devem tant de respecte. I no obliden que és a vostès que els devem que ara ens queixen de la debilitat de la nostra força en Àfrica."


(Ací teniu l'original en francés)
Yaguine Koita et Fodé Tounkara

Yaguine Koïta (né le 25 septembre 1984) et Fodé Tounkara (né le 6 avril 1985) furent le 28 Juillet 1999 les passagers clandestins du vol 520 Sabena Airlines en provenance de Conakry (Guinée) et à destination de Bruxelles (Belgique). Leurs corps morts de froid furent découverts le 2 août dans le train d'atterrissage arrière droit de l'appareil à l'aéroport international de Bruxelles. Dans leurs affaires, les garçons transportaient dans des sacs plastiques leurs certificats de naissance, leurs cartes de scolarité, des photos et une lettre. Cette lettre fut largement publiée dans les medias du monde entier.

Plusieurs "Cercles Yaguine et Fode" ont été créés depuis à travers le monde, autour de la mémoire de ces deux enfants. Ainsi le Cercle Yaguine et Fode de Bruxelles a organisé avec d'autres associations en 2006 et 2007 un moment de recueillement pour la date du 2 août devant le hall des départs de l'aéroport de Bruxelles.

Le film Un matin bonne heure de Gahité Fofana (2005) raconte l'histoire de Yaguine et Fodé.

La lettre de Yaguine et Fode
Excellences, Messieurs les membres et responsables d'Europe,
Nous avons l'honorable plaisir et la grande confiance de vous écrire cette lettre pour vous parler de l'objectif de notre voyage et de la souffrance de nous, les enfants et jeunes d'Afrique.
Mais tout d'abord, nous vous présentons les salutations les plus délicieuses, adorables et respectées dans la vie. A cet effet, soyez notre appui et notre aide. Vous êtes pour nous, en Afrique, ceux à qui il faut demander au secours. Nous vous en supplions, pour l'amour de votre continent, pour le sentiment que vous avez envers votre peuple et surtout pour l'affinité et l'amour que vous avez pour vos enfants que vous aimez pour la vie. En plus, pour l'amour et la timidité de notre créateur Dieu le tout-puissant qui vous a donné toutes les bonnes expériences, richesses et pouvoirs de bien construire et bien organiser votre continent à devenir le plus beau et admirable parmi les autres.
Messieurs les membres et responsables d'Europe, c'est de votre solidarité et votre gentillesse que nous vous crions au secours en Afrique. Aidez-nous, nous souffrons énormément en Afrique, nous avons des problèmes et quelques manques au niveau des droits de l'enfant.
Au niveau des problèmes, nous avons la guerre, la maladie, le manque de nourriture, etc. Quant aux droits de l'enfant, c'est en Afrique, et surtout en Guinée nous avons trop d'écoles mais un grand manque d'éducation et d'enseignement. Sauf dans les écoles privées où l'on peut avoir une bonne éducation et un bon enseignement, mais il faut une forte somme d'argent. Or, nos parents sont pauvres et il leur faut nous nourrir. Ensuite, nous n'avons pas non plus d'écoles sportives où nous pourrions pratiquer le football, le basket ou le tennis.
C'est pourquoi, nous, les enfants et jeunes Africains, vous demandons de faire une grande organisation efficace pour l'Afrique pour nous permettre de progresser.Donc, si vous voyez que nous nous sacrifions et exposons notre vie, c'est parce qu'on souffre trop en Afrique et qu'on a besoin de vous pour lutter contre la pauvreté et pour mettre fin à la guerre en Afrique. Néanmoins, nous voulons étudier, et nous vous demandons de nous aider à étudier pour être comme vous en Afrique.
Enfin, nous vous supplions de nous excuser très très fort d'oser vous écrire cette lettre en tant que Vous, les grands personages à qui nous devons beaucoup de respect. Et n'oubliez pas que c'est à vous que nous devons nous plaindre de la faiblesse de notre force en Afrique.
Ecrit par deux enfants guinéens, Yaguine Koita et Fodé Tounkara.

dimecres, 15 de juliol de 2009

Cantar i contar... a caMot

Fa poc més d'un mes, els senyors Pep Gimeno "Botifarra", Toni Cucarella i Vicent Terol deixaren embadalits els xiquets i xiquetes (i també els fadrinets i fadrinots, que de tot hi havia) amb les seues cançons, contarelles i sussoïts.
Pels qui no tinguereu la sort de veure-ho ací vos deixem uns minutets.


dimecres, 1 de juliol de 2009

Poble Saharaui al local del Cohinoor, Xàtiva

Estimats amics:

Us informem que els rutes del grup scout Cohinoor de Xàtiva hem organitzat una exposició al nostre local (C/Engai, 13) sobre el Sàhara.

L’exposició romandrà oberta els dies 10, 11, 12, 17, 18 i 19 de juliol de 19:30 a 21:30 hores.

Aquesta activitat conjunta entre dues associacions xativines sorgeix d’una serie d’encontres que estem portant a terme juntes durant aquest curs, amb l’objectiu final de realitzar un viatge als campaments de refugiats on es troba el poble Sarahuí, per coneixer la seua realitat de primera mà.

A banda d’aquest objectiu també ens interessa coneixer altres col•lectius que tinguen els mateixos interessos que nosaltres, coneixer la seua forma de treball, coneixer gent que tenim a la mateixa ciutat i no coneguem...

Esteu tots convidats a vindre, ja que creguem que és important la conscienciació i solidarització amb la lluita d'aquest poble.

Perque la visita siga més gustosa, us convidarem a coques i misteleta.


Organitza:







Col•labora:

DES DEL 1707

Aquesta noticia ve publicada a la pàgina web del Portal de Xàtiva, no te perdua, Xàtiva torna a estar en flames.

DES DEL 1707

Dimarts 30 va amanèixer Xàtiva amb un homenatge a la seua tràgica història. Després de més de 300 anys des que fou cremada la ciutat a mans de Felip V de Borbó i el seu exèrcit, alguns dels ciutadans continuen recordant la massacre.


Han volgut rememorar i contribuir a que la gent no oblide l’origen del nostre malnom, coneguts al País Valencià com a “socarrats”.

La matinada del dia senyalat, mitjançant una gran pancarta penjada a l’emblemàtica muralla, amb el lema “Xàtiva no oblida 1707, mostraren el seu rebuig cap a la poca sensibilitat històrica que mostra la ciutat en l’oblit d’aquesta data tan important.

L’acte, realitzat anònimament, és la veu de tots els socarrats i socarrades que senten com a propi l’orgull d’aquells ciutadans que defensaren la nostra terra jugant-se la vida.

Des de l’anonimat, han pres la iniciativa de realitzar individualment l’homenatge, ja que any rere any l’ajuntament de Xàtiva no s’hi fa càrrec i ignora la nostra història.

L’objectiu final és obrir els ulls a la gent i que aquesta data, 30 de juny de 1707, no quede en l’oblit dels nostres avantpassats.


Xàtiva no oblida 1707.


dissabte, 30 de maig de 2009

Cantar i Contar

El comboi ja està fet, i serà, si déu vol i la maêdéu, el dia 3 de juny, dimecres, a les 19:30h a CaMot (carrer Blanc, 9. Xàtiva). Hi seran un cantador i dos contadors. El cantador serà Pep Botifarra, i cantarà cançons i cançonetes de jocs, de xiquets, de pasqua, de burlesca... com per exemple:

Mare puge dalt i abaixe'm la corbata,
que vaig a festejar amb una xica guapa.
Passa un senyoret, li tira una pesseta.
Tire-me-la a mi que sóc la més pobreta.
Totes les pobretes se'n van a dormir
amb la camisa curta i el cul arropiiiit!

Els contadors seran Vicent Terol i Toni Cucarella. Contaran relaixos, sussoïts, contalles i contarelles i alguna que altra rondalla: El rector i la ceba, el cas del Formigo, El sord de Montesa, Els ulls d'Alboi... Tot del rogle de Xàtiva i de la Costera.

Especialment recomanable pel públic infantil (que és un públic exigent i ja està fart de què li amollen les dolentes cançonetes de Disney i coses per l'estil)

Xerrada: 50 anys de Revolució a Cuba

Aquest dimarts 2 de juny a les 20h hem organitzat una xerrada sobre la situació a Cuba. Aprofitant el pas per l'Estat de dos cubans amb destacats papers dintre de l'illa, els hem convidat per tal que ens conten com veuen l'actual conjuntura a Cuba.
Per a més informació piqueu a la imatge.

dijous, 28 de maig de 2009

Comunicat de l’Assemblea Cremats sobre la Fes Jove 2009

Sabem que anem amb retràs, però és el que te fer les coses col·lectivament

El dissabte 16 de Maig va tenir lloc a Xàtiva la Fes Jove 2009, organitzada per les associacions juvenils socarrades i coordinada pel Consell de la Joventut de Xàtiva. Cremats tingué el plaer de participar com associació convidada.

Des de Cremats decidirem organitzar jocs per a que els joves passaren un bon dia divertint-se i jugant, però a la vegada informant i convidant a la reflexió sobre l’estrany i desconegut procés de constitució de la Unió Europea. Un dels jocs era: “Destrueix Europa a pilotades” on es va representar la bandera de la Unió Europea, amb 10 estels que representaven algunes de les conseqüències d’aquest procés, sobre la que els joves descarregaven tota la seua ràbia llançant el baló contra la desigualtat que més odien. Un altra activitat era “el pitUEniso” que prevenia del futur que els joves tenen en aquest nou context. Aquest amb tocs catastròfics i d’humor intentava prevenir i donar solucions per a no caure en la “mala vida” a la que ens condemna aquest nou escenari. Ja per als més majors repartirem prop de 500 llibrets amb informació sobre el tema amb l’ajuda dels amics i amigues de caMot; per tal d’informar-nos de cara a les pròximes eleccions europees.

A més, davant l’augment de productes transgènics, Cremats optà per una alimentació ecològica i sana. Així, amb l’ajuda de dos membres de la “Koordinadora de Kolectius del Parque” (als quals agraïm la seua col·laboració) posarem a l’abast dels joves un estrany invent nomenat “la bicibatedora”. Com diu el seu nom es tracta d’una bicicleta fusionada amb una batedora on l’energia és proporcionada pel pedaleig. Amb aquest instrument els xiquets podien fer-se el seu batut amb fruita i llet ecològica. Al mateix moment que cuidaven el planeta podien gaudir d’un batut natural fet per elles i ells mateixos.

Cremats va aprofitar aquesta ocasió per a defendre i reivindicar la cultura valenciana. S’utilitzaren panells de paper on joves i adults recollien refranys populars de les nostres terres, que acabaren plens d'aportacions que eren desconegudes per a nosaltres. També rendirem un petit homenatge a l’escriptor valencià Joan Fuster, amb la lectura d’alguns dels seus aforismes. Aquestes coses mantenen viva la cultura de la gent de Xàtiva, per aquest motiu guardàrem el mural com a record i aportació cultural per a futures ocasions.

Fa poc l'alcalde de Xàtiva i president de la Diputació de València “el Rus” ens va demostrar un altra vegada la seua incultura i ignorància. En aquesta ocasió atacà amb insults als professors que segons ell maldeien les paraules “aleshores” i “gairebé”, pròpies de la nostra llengua. Per la nostra part, ofesos com a valencians, però des de la quotidianitat d’aquets fets, ens agafem aquestes tonteries amb humor, i férem un adhesiu que deia “aleshores, jo també sóc giliPPolles”. Què dir, que van ser un èxit total, més de 150 persones anaven per l’Albereda de Xàtiva amb l’adhesiu. Llàstima que férem tan poques, ja que a les 12 del migdia no ens quedaven i la gent venia a la taula a demanar-ne més.

Per a finalitzar els actes actuaren el grup de hip-hop de l’horta “Vagos y maleantes” que ho feren de cine! I ondaren la bandera antifeixista durant el concert. També convidaren a pujar a l’escenari als companys de “Costra Rap”, de Madrid. Un component d’aquest grup reflexionà sobre la situació política actual, des del rap combatiu, expressant lliurement els seus pensaments. Pareix que va ferir la sensibilitat de certes persones, que amb una cridada telefònica mobilitzaren a la policia, per intentar parar l’actuació amb excuses barates. Aquesta anècdota ha vingut perfecta per alguns mitjans de comunicació que han començat a manipular sense miraments. Per què als mitjans no es citaren les bones paraules d’agraïment que pronuncià el company d’Alcorcón? Per què afirmaren que hi havia una desena de policies quan realment eren la meitat?

A Cremats també ens sap greu que el grups “20 gramos” i “1000 batalles” no pogueren tocar aquell dia. Ja intentarem fer alguna festa per a que aquestos puguen participar amb nosaltres.

Per a finalitzar, citar que diverses associacions de Xàtiva denunciaren, mitjançant un petit manifest, l’externalització de serveis públics juvenils (com ara el nou parc d’skate, la nova ubicació de l’I.E.S. Simarro, el cinema, el CCX, etc) o, fins i tot, la inexistència d’un poliesportiu. Sense deixar de banda la necessitat d’algunes agrupacions de dinamització juvenil, de tenir locals en condicions per a millorar la prestació d’aquestos serveis tan imprescindibles, als quals no poden accedir per falta de recursos. Aprofitant la Fes Jove, repartirem aquest manifest, amb l’objectiu de conscienciar a la gent de Xàtiva, de la necessitat de revitalitzar el casc antic i integrar als joves dins de la ciutat. Perquè no volem anar a jugar fora de Xàtiva mentre mor el seu cor.

Aquest el dissabte 30 de Maig a les 20 hores tindrà lloc al local de caMot (C/Blanc, 9) l’encontre “Volem una ciutat on cabem totes i tots” per tal de debatre aquesta situació.
Des de les associacions signants d’aquest manifest: Assemblea Cremats, caMot, scouts Jamboree i Cohinoor, amb el suport del Consell de la Joventut de Xàtiva, volem convidar a totes les entitats i persones que vullguen compartir la seva opinió al respecte a aquest encontre.

dilluns, 25 de maig de 2009

VOLEM UNA CIUTAT ON CABEM TOTES I TOTS


divendres, 22 de maig de 2009

SÓN ELS NOSTRES DESITJOS NOMÉS UNA CONSTRUCCIÓ SOCIAL?

"She Who Measures" és un curtmetratge d'animació elaborat per Lemonade3d/Kenges i dirigit per Veljko Popovi?: "Són els nostres desitjos només una construcció social?", es pregunta el director en la sinopsi del video.


ACTIVITATS DE LA GARROFERA


Les amigues i amics de l'Associació Eco-Cultural de l'Alcúdia de Crespins "La Garrofera" han preparat les activitats que vos detallem tot seguit, vos animem a participar. Per més informació visiteu la seua pàgina (cliqueu ací).

Dissabte, 23 de maig: PAS A PAS: RUTA DELS REFUGIS ANTIAERIS DE LA GUERRA CIVIL (POBLA DEL DUC). Eixida: a les 10:00 del matí, des de la plaça de Jaume I.

Divendres, 29 de maig: CONTACONTES DE LA BIBLIOTECA

Dissabte, 6 de juny: ACTE DE LLIURAMENT DELS PREMIS LITERARIS “ENRIC VALOR” DE NARRATIVA I “ANTONI FERRER” DE POESIA 2009

Diumenge, 28 de juny: PAS A PAS: SENDA DE LA FONT DE LES HUIT PILETES (SERRA DE MARIOLA) Eixida: a les 9:00 del matí, des de la plaça Jaume I.

dilluns, 11 de maig de 2009

Compartint Camins Vol.1





















Aquest divendres dia 15 de Maig a les 20h tindrà lloc a Camot una breu jornada d'autoformació "compartint camins vol.1", on ambdós col·lectius reflexionaran i debatran sobre €uropa, la seua suposada democràcia, els enigmes que amaga l'absència d'informació transparent, la seua constitució, qui està al darrere i altres interrogants que se'ns acudisquen. En fi, ja sabeu que esteu tots convidats a aquestes histories, Vos esperem. Un abraç i fins prompte.

dimecres, 6 de maig de 2009

PER L'APLICACIÓ DE LA LLEI D'ATENCIÓ A LA DEPENDÈNCIA


Des de caMot ens sumem i vos animem a què participeu a la convocatòria que ha realitzat la "Plataforma en Defensa de la Llei 39/2006 per l'Autonomia Personal y Atenció a les Persones en Situació de Dependència"  en diferents poblacions per manifestar-se en favor d'aquella gent que després de tant de temps de l'aprovació d'aquesta llei encara no està rebent les ajudes que se'ls va prometre.

Encara que la llei té diferents punts molts discutibles...(ja se sap d'aquestes lleis fetes pels polítics) hi ha famílies que depenen d'aquestes ajudes per poder tirar endavant.


XÀTIVA, DIA 7 DE MAIG A LES 19 H A L'AJUNTAMENT.

ALZIRA, DIA 7 DE MAIG A LES 19 H A LA PLAÇA DE L'AJUNTAMENT.

VALÈNCIA, DIA 7 DE MAIG A LES 19H A LA PLAÇA DE MANISES.

Es tracta d'un homenatge a les més de 6000 persones que han mort sense veure reconegut el seu dret a rebre les prestacions que preveu aquesta llei.

 

ESPEREM LA VOSTRA ASSISTÈNCIA EN DEFENSA DELS DRETS D'AQUELLS QUE MÉS HO NECESSITEN!!!. 

dimecres, 22 d’abril de 2009

CURS SOBRE IMMIGRACIÓ I MEDIACIÓ CULTURAL

Objectiu complit, xarxa creada

El dissabte 4 d’abril tingué lloc a Xàtiva, al local de CAMOT (C/Blanc nº9), el primer encontre de moviments socials intercomarcal “Creant Xarxa”, en el que participaren des de les set de la vesprada, més de 60 persones de diferents, entre 15 i 70 anys. Gent de Xàtiva, de Canals i de Carcaixent, així com d’altres indrets, ompliren, fins al punt de tindre que seure a terra, el modest local d’aquest col•lectiu. Els assistents tingueren l’oportunitat de compartir l’origen, la filosofia, els principis i la forma de viure i actuar dels moviments socials: CSA la Lloca, Ateneu la Forca, el col•lectiu CAMOT i l’assemblea CREMATS.

La participació, la construcció d’identitats, l’horitzontalitat, la reflexió, la incidència en l’entorn, la solidaritat, la defensa, l’acció, la formació, el reciclatge, la denuncia, l’exclusió, les línies polítiques, i molts més, foren alguns dels eixos que guiaren la primera part de l’encontre. Una vegada finalitzades les presentacions, començà el debat (que s’allargà fins ben entrada l’hora de sopar) sobre la forma de canalitzar una nova xarxa que permeta la interrelació entre els diferents col•lectius que assistiren i participaren a l’acte, així com la necessitat d’integrar a més grups en aquesta nova proposta. Els objectius que deixà entreveure aquest nou teixit podrien passar per: una actuació més coordinada de cara a incidir sobre el nostre entorn social, una formació més profunda i efectiva, i un augment de la participació en les histories que cada grup organitza. A la fi, després de suggerir diverses accions conjuntes encara difuses, l’Ateneu la Forca de Carcaixent s’oferí per a realitzar el següent encontre al seu poble.

Al finalitzar el debat, tingué lloc un sopar casolà al mateix local, on els protagonistes foren les coques de tomaca, verdura, ceba i botifarra, els pans de poble replens d'entremesos i verdura amb falafels, sempre acompanyats de coca en llanda, almoixàvena i mistela. D’aquesta manera, mentre els assistents picaven d’ací i d’allà, tenien l’oportunitat de valorar la jornada en petits grups, compartint idees i reflexions.

Ja cap a la mitja nit començà la primera recorreguda pels llocs que els tenen “cremats” del poble de Xàtiva, entre altres. Començant a la recent rebentada Placeta de Santa Tecla, passant pel nou pàrquing de Sant Jaume que difícilment recorda a la plaça dels temps de Julia, per a després continuar cap al nou llavador de la Plaça la Bassa res a veure amb l’antic, denunciant a la porta de l’ajuntament el desagradable ‘glamour’ que acompanya aquesta ciutat i les atrocitats que s’estan fent, per a després passejar per l’albereda fins a l’ovni eixe que diuen que es una plaça de bous i acabant a la “plaça-cement” ubicada entre la seu i l’antic hospital desproveïda actualment de vegetació. Aquest petit recorregut que durà fins a vora les 3 de la matinada fou amenitzat pel so de la dolçaina, cants i ganes de passar-ho bé, i quasi sense adonar-se’n es construí una divertida alternativa d’oci diferent a la costum de beure sense mesura i passar hores i hores consumint als bars del mercat.

Des de Cremats donem les gràcies a totes les persones que van participar en aquest primer pas cap a la creació d’aquesta. Xarxa que permetrà l’autonomia dels seus integrants, a l’hora que reforçarà una relació de solidaritat (entesa com el suport a les diferents lluites que duem a terme als nostres espais) entre els grups que la componen.

diumenge, 19 d’abril de 2009

3oo anys d'ocupació, 300 anys de resistència


PER LA MEMÒRIA, LA DIGNITAT, L'EMANCIPACIÓ I LA JUSTÍCIA SOCIAL
25 d'abril de 2009. Un nou 25 d'abril de reptes, de lluita, de treball, de mobilització, d'esperances, de records per als qui no estan amb nosaltres. Un nou 25 d'abril en el qual recuperar les velles consignes de llibertat per al nostre poble, però també de reivindicar un canvi en les també velles estructures opressores i explotadores.
Un nou 25 d'abril en el qual reivindicar la memòria de les oblidades, de les víctimes republicanes, comunistes, anarquistes, feministes, valencianistes, revolucionàries, de les obreres i camperoles, de les dones i estudiants. En definitiva, la memòria de totes aquelles que ho pergueren tot fa justament setanta anys, amb la victòria del general Franco, que és la victòria del feixisme, del catolicisme reaccionari, de la burgesia i dels terratinents. Hui, setanta anys després, les afussellades, les soterrades a les fosses comunes, les presoneres de camps de concentració i presons, les exiliades, les silenciades per 40 anys i més de franquisme, encara esperen justícia. Una justícia que mai vindrà dels que hui dirigeixen unes institucions que són hereves dels vencedors de la Guerra, i que tampoc vindrà dels que són fills putatius del dictador. Només les treballadores recuperarem la història que ens volen furtar. Una història que és la de totes les que ens criden des de les fosses comunes del Cementeri General de València, des dels molls del port d'Alacant, des dels camps dels Ametlers i d'Albatera, des del Convent de Santa Clara, des dels monetirs de Santa Maria del Puig i Sant Miquel dels Reis.
Un nou 25 d'abril en el qual reclamar un canvi en el sistema econòmic, el capitalisme, que s'ha ensenyorat dels Països Catalans i de la pràctica totalitat de la humanitat, i que ha portat milions de persones a la misèria i a la destrucció dels recursos naturals del Planeta. A hores d'ara som quasi 1.000.000 de treballadores dels Països Catalans les que hem perdut la nostra feina; al mateix temps, les multinacionals i els bancs mantenen elevadíssimes taxes de benefici i, quan aquests no són els esperats, noves retallades socials o injeccions de diners públics pretenen garantir els marges de benefici dels poderosos.
A la resta del planeta, i especialment al Tercer Món, creix encara més la pobressa. Hui en dia, ara mateix, s'ha posat en evidència i amb la major cruesa el que l'esquerra ve denunciant des de fa més de 150 anys: que el capitalisme és un sistema desigual i explotador en la seua pròpia naturalesa, que només genera beneficis i benestar per a uns pocs mentres condemna a la immensa majoria de la població mundial a la misèria. Resulta imprescindible, doncs, per a la pròpia supervivència de la humanitat, la detsrucció del capitalisme i la construcció d'un nou sistema que puga garantir la igualtat, la justícia social, el repartiment del treball i de la riquesa, la pervivència de l'entorn natural, l'accés universal als serveis públics com ara l'educació, la sanitat, l'alimentació, la vivenda, el transport, el treball, o l'assistència social; en definiva, un sistema que permeta viure amb dignitat a totes les persones que ara i en un futur viurem en la Terra.
Un nou 25 d'abril en el qual tornar a recordar els 302 anys de la derrota d'Almansa, denunciant que després de més tres segles de dominació espanyola i francesa i d'inclusió, per la força de les armes, dels Països Catalans en el projecte imperialista espanyol i francès, el nostre poble encara està ben lluny d'asolir unes mínimes quotes de democràcia i autogovern. Encara és l'hora que el català puga viure amb plena normalitat als carrers dels Països Catalans, i molt especialment al nord i al sud. Encara és l'hora que se'ns puga reconèixer la unitat del nostre territori, dividit i fragmentat en autonomies, departaments i estats. Encara és l'hora que els polítics que gestionen les institucions miren més pel bé del seu poble que pel de la seua butxaca.
25 d'abril de 2009. Per la memòria de les oblidades. Per la dignitat de les treballadores. Per l'emancipació de les nacions oprimides. Per la justícia social del nostre poble.
Per tot això us convoquem el pròxim dissabte 25 d'Abril, a les 18'00 hores a la plaça de Sant Agustí de València.
Endavant i força!

dimarts, 31 de març de 2009

Creant Xarxa

Creant Xarxa


Molts bones gentola diversa, aquest dissabte tindrà lloc a Xàtiva el “primer encontre de moviments socials intercomarcal” (com algú deia) al C/Blan nº9, a l’actual local de CAMOT, a prop de la plaça Sant Jordi, des de les 7h de la vesprada. La idea està clara, compartir les experiències que s’estan donant al nostre voltant de grups diversos per tal d’analitzar, reflexionar i construir junts una xarxa a fi de treballar en el nostre entorn.


Des de Cremats veiem necessari conèixer les cosetes que es fan tant al CSA La LLoca de Canals, al CSA L’estació d’Albaida, a CAMOT a Xàtiva i a l’Ateneu Popular la Forca de Carcaixent, per tal de conèixer-nos i aprendre junts d’aquestos petits punts de lluita front a la nostra crua realitat. L’objectiu col·lectiu sorgirà sol, ja quasi que segur que sorgiran idees per a fer històries conjuntes.


En fi, després tindrem sopar a 4€ al mateix local de Camot, si podeu anar confirmant l’assistència a assembleacremats(a)gmail.com estaria de cine, per tal de preveure el sopar.


I per últim la idea era fer algun tipus d’espai de trobada més informal, però encara estem buscant-lo…


En fi, es tracta de conèixer-nos, o de veure’ns aquells que ja ens coneguem, de xerrar, de compartir, de construir, de participar, i de fer cosetes juntes.


Salut i fins dissabte.



diumenge, 22 de març de 2009

SOLIDARITAT I COOPERACIÓ: NOU CURS A CAMOT


El divendres 27 i el dissabte 28 de març tindrà lloc a caMot (c/Blanc, 9 de Xàtiva) el curs sobre solidaritat i cooperació internacional. El curs començarà el divendres 27 a les 20:30h. La sessió de dissabte començarà a les 18h i inclou un sopar al llarg del qual s'explicaran experiències per part de col·lectius i associacions vinculats amb el tema del curs. Els materials i el sopar corren a càrrec de caMot. El preu del sopar és de 5€, que s'abonaran el mateix dissabte.

L'objectiu del curs és fer un acostament a l'àmbit de la cooperació i la solidaritat.Està pensat tant per a persones que no estiguen vinculades a aquest camp i desitgen tenir informació sobre el mateix, com per a persones que ja tenen experiència. Del que es tracta és de fer una reflexió crítica sobre el que suposa la intervenció dintre d'aquest camp de militància i voluntariat.

El curs serà impartit per Vicent Garrido. Durant anys V. Garrido ha estat vinculat als moviments internacionalistes i de solidaritat internacional. Ha estat en nombroses ocasions a Amèrica (Nicaragua, El Salvador, Mèxic, Guatemala...), durant les quals ha fet tasques d'acompanyament a comunitats i persones amenaçades i també ha col·laborat com a obsevador internacional en diferents processos electorals. També va visitar Iraq abans de la segona guerra del Golf, en el marc d'una campanya de solidaritat amb el poble iraquià. V. Garrido, a més d'un bon coneixedor de la situació a aquests països, manté un discurs crític amb determinades formes de dur a terme la cooperació internacional. És també aficionat a la fotografia i ha retratat molts dels conflictes que solquen Amèrica Llatina i altres parts del món.

Per a més informació camot(A)hotmail.com. Recordeu que el mateix dia que comencen els cursos vos podeu inscriure.

dissabte, 14 de març de 2009

Solidaritat amb el poble palestí


Ajuda humanitària a Palestina
Després de l’última agressió de l’exèrcit d’Israel sobre la població civil de Palestina la situació humanitària és crítica. Si voleu fer donacions per a medecines, aliments i materials d’auxili, podeu fer un ingrés o transferència en el següent compte corrent de la Caixa: 2100-4345-60-0100203981 (la titular d’aquest compte és la Fundació Comité de Suport al Poble Palestí).

Campanya mundial contra els crims de guerra d’Israel
L’estat israelià no només ha comés crims de guerra i contra la humanitat durant l’última ofensiva (que ha causat la mort de 1.300 palestins i ha deixat més de 5.000 ferits); també ha actuat criminalment abans, amb l’aplicació d’un bloqueig il·legal d’aliments, medecines i combustible durant 18 mesos, que pot haber afectat la població de Gaza per a tota la vida.
Participa en la
campanya per a demanar que l'estat d'Israel siga jutjat per la Cort Penal Internacional.

dimarts, 10 de març de 2009

Xerrada sobre el genocidi palestí a la Facultat de Ciències Socials


El proper dijous 12 a les 12.00 hores a la Sala d'Actes de la
Facultat de Ciències Socials es durà a terme la Conferència, El
Genocidi Palestí, a càrrec de: Esteve Ribera Torró i Pau Romero
Sanchos, membres de
Palestina Lliure i activistes del Moviment
Internacional de Solidaritat.

Un breu recorregut des de les arrels del conflicte, tractant
l'aparició d'alguns elements bàsics alhora d'analitzar la situació
actual (la neteja ètnica del 1948 i l'aparició dels refugiats, les colònies, l'ocupació
militar) fins a la situació actual als territoris ocupats (la
restricció de moviment, les invasions militars, l'ocupació de
territori per part dels colons...), fent un viatge per les diverses
zones per on treballaren (Hebrón, Nablus, Bil'in, Jerusalem, i algunes
àrees rurals).

Organitza: Camot, Facultat de Ciències Socials i Palestina Lliure.
Col•labora:
SEPC.