dimecres, 25 de juny de 2008

Moviments socials a la transició


El proper divendres 27 de juny veurem la pel·licula "Llach: la revolta permanent". Aquest documental barreja la trajectòria de Lluís Llach amb els fets que van ocòrrer a Gasteiz en l'any 1976, on unes vagues van acabar amb l'assassinat de cinc personesa mans de les forces de seguretat de l'Estat.
Es tracta de parlar sobre els moviments socials durant la transició: el paper que van jugar, el distanciament (i silenciament) dels partits polítics respecte d'ells, etc.
La pel·lícula dura una hora i mitja. Intentarem començar a les 20h i després farem soparet per poder parlar sobre el tema.
Cal portar entrepà pel sopar. A CaMot posarem beguda i picaeta.
Vos esperem

dimarts, 17 de juny de 2008

Presentació del llibre Abriendo Puertas

El proper Divendres 20 de Juny tindrà lloc a Camot cap a les 8 de la vespradala presentació del llibre "Abriendo Puertas, Okupaciones en Valencia 1988-2006" a més d'un soparet en bona companyia.

La presentació anirà a càrrec de l'autor del llibre, en Francisco Collado amb vídeo inclòs.

"Aquest llibre és un esforç per escriure una història pròxima, la de l'ocupació a València. Una història reconstruïda des d'una mirada que s'assumeix subjectiva, parcial i fragmentaria, que intenta allunyar-se de la imatge estigmatitzada pels mitjana i els intents de criminalitzar qualsevol besllum de resistència. Una història que intenta escoltar i que s'escoltin els discursos i les pràctiques de l@s que viuen i protagonitzen les okupacions, a través dels seus mitjans contra informatius, els seus pamflets etc. L'Ocupació d'espais abandonats per a la creació de Centres Socials Autogestionats és una resposta col·lectiva, directa, pública i assembleària que busca transformar la societat.

La primera okupación a València per a crear un Centre Social va tenir lloc en 1989, el Kasal Popular de Palma. Després d'ell va seguir l'experiència trencada del Kasal de Llíria i la consolidació d'aquesta nova pràctica d'acció directa amb el Kasal Popular de Flora, possiblement un referent fonamental de la moguda okupa en la ciutat. A partir de Flora es van engegar noves iniciatives de Centres Socials Okupats per molts barris de la ciutat (Cabanyal, Carme, la Punta, Zaidía, Benimaclet, etc.) fins a finals del 2006, amb la presència actual de Samaruc, el CSO l’Horta i el Malas Pulgas (desallotjat al gener de 2007 mentre tancàvem l'edició aquest treball). Han estat 20 anys d'experiències amb resultats desiguals, que com a poc deixen moltes preguntes en l'aire: Ha incidit la okupación en la transformació de la societat? I cap a on? Tenen les okupaciones força suficient per a enfrontar-se als processos especulatius? Com es resolen les contradiccions internes? Han suposat les okupaciones una alternativa col·lectiva o una via personal? És moment d'inventar noves pràctiques reivindicatives? Té la okupació capacitat de seguir reinventant-se? És la okupación realment un moviment social?"

Recorda, aquest divendres dia 20 de Juny
a les 8 de la vesprada al número 9 del Carrer Blanc,
T'ESPEREM!!!!

dimecres, 11 de juny de 2008

Objecció fiscal a les despeses militars


El proper divendres 13 de juny a les 20 hores parlàrem de per què i com fer objecció fiscal a les guerres. Estem en plena campanya de la renda i encara podem evitar que els nostres impostos servisquen per pagar el militarisme.
Si voleu saber com es fa l'objecció fiscal, on es poden destinar els diners que no es vol pagar als exèrcits i quines raons hi ha darrere d'aquesta forma de desobediència civil, acudiu el divendres al local de CaMot.
Després farem soparet amb els amics d'Alternativa Antimilitarisa-MOC al mateix local. Si podeu, confirmeu el sopar a camot[arroba]hotmail.com per tal de preveure el menjar.

dijous, 5 de juny de 2008

Homenatge a Josep Vicent Marqués


Ha faltat Josep Vicent Marqués. Trobe que, malgrat que com tothom ell també tenia aspectes qüestionables, va ser una persona que va dedicar una part important de la seua tasca a la lluita pels demés. Amb Baladre va participar donant suport a la vaga de fam i el tancament que férem per recolzar la lluita de la gent del Parke Alcosa, fins i tot va col·laborar una nit de Nadal que Marqués va vindre disposat a fer nit al costat dels amics que estaven fent la vaga de fam. També ha estat, durant més de quaranta anys, al costat de moltes lluites (el podeu veure al documental A Tornallom donant suport a la gent de La Punta, també va ser sonada, fa molts anys, la seua acció d'intentar fumigar amb herbicida el camp de golf del Saler).


Per a més informació consulteu: http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2883446
Des de CaMot volem expresar el nostre dol per Josep amb la publicació de dos dels molts textos que ell va elaborar:


Conte infantil: Caperucita i el LlopCaminava


Caperucita pel bosc, que era un bosc ple de pins; i duia a la seua àvia una cistella amb coques diverses. L'àvia estiuejava al Perellonet i Caperucita, per això, havia de travessar el bosc d'El Saler. Doncs bé, va sortir el Llop i Caperucita el saludà amablement. "Hola, Llop - li digué-; com és que et passeges per ací?" "Busque oportunitats d'inversió, alhora que de promoció del desenvolupament que tant ens interessa als valencians", li va dir el Llop.
Caperucita continuà marxant cap al Perellonet i quan tornà es va trobar que el Llop s'havia menjat el bosc i no l'àvia; perquè, és clar, l'àvia no era urbanitzable.


Josep Vicent Marqués, País perplex (1973)


Un malson de l'avi


—He tingut un malson aquesta nit —digué l'avi—. Estava morint-me. L'àngel de la mort, que dic jo que seria un àngel i de la mort, perquè jo d'aquestes coses no entenc, em visitava i em preguntava com volia jo el rètol, epitafi sembla que es diu, allò que es posa als difunts una vegada soterrats perquè es veja que el mort és un mateix i no, diguem-ne, l'avi Camatorta. «Ara t'ho dicte», li dic jo, i l'àngel trau el bloc i la llapissera. I jo li dicte: Aurelià Vicent Josep del Carme, no, del Carme no, del Carme era mon germà, el Tonico, de la Trinitat; això mateix, Aurelià Vicent de la Trinitat em sembla a mi. Però escolte, jo, si és possible, voldria fer la cosa pel civil, I l'àngel no em diu ni que sí ni que no i jo continue: Mariner i Donet. Donet no, ara que recorde, que ma mare era Lamberta Fontbellida i Donet, o siga que jo sóc Fontbellida de segon, no Donet. Això mateix, Aurelià
Vicent Josep de la Trinitat, que ja mon pare volia posar-me Progreso, però ma mare no el va deixar i això que era una dona molt ferma, no crega; va ser ella la que llegia Mella, no Vázquez de Mella, Mella a seques. Com li dic, Mariner i Fontbellida, nascut a la Foia de la Plana, bon vi que fan allí, vosté no beu? I l'àngel no em diu ni que sí ni que no, i jo continue: nascut el vint-i-quatre d'octubre de mil nou cents... vegem, jo tinc dos anys més que el meu germà Tonico, Tonico és de l'edat del Paquito, Paquito va anar a l'Àfrica quan la guerra del moro. No tornà, pobret, quina guerra! ¿Vosté hi estigué? I no em diu ni que sí ni que no, i jo continue: mire, lleve el nou-cents, mil vuit-cents noranta-vuit devia ser. I l'àngel de la mort, que em pense jo que devia ser l'àngel de la mort, apuntant i esborrant fins que m'ha despertat l'haca del Jeroni, que, passades les cinc, no deixa dormir ningú. Uf! Quin malson!


Dins Amors impossibles (València: Tres i Quatre, 1985), pàg. 58-59

TALLER DE DANSADES POPULARS


A partir del pròxim dijous, dia 12 de juny, a les 20:00h, comença a caMOT un nou taller!!!

"Dansada Popular"


Es tracta d'un taller d'iniciació a les dansades. No cal tindre cap coneixement previ, ni gran destresa, sols ganes d'apendre i gaudir, que es del que es tracta quan u es posa a ballar.

Impartit per la mestra, Cristina Fenollar, esplèndida balladora local, amb anys d'experiència i gràcia innata, al curs es tractarà d'ensenyar-nos les passades mínimes per tal de no tindre cap problema a l'hora de llançar-se a ballar al carrer quan es convoquen dansades populars o simplement aprendre pel gust de fer-ho.

Així doncs, ja sabeu, sols vos cal roba i sabates còmodes, i ganes de passar-ho bé i de riure.

Tots els dijous a les 20h, a caMOT.

Vos esperem.