Amb la crisi financera de 2008-09 a Islàndia, es produeix el col·lapse dels seus tres principals bancs. Corrupció i operacions on es mouen altíssimes quantitats de diners converteixen un país pròsper en un malson, amb una desocupació massiva i hipoteques impagables. El poble reacciona, amb contínues protestes davant el Parlament, exigint responsabilitats polítiques i penals per als implicats en la crisi.
El director Helgi Felixson, al film Que Déu beneïsca Islàndia (2009), recull aquells moments en què els islandesos posaren el Govern contra les cordes, obligant-lo a cedir al clamor popular. D'una manera intensa i amena, assistim a imatges reals que els mitjans occidentals van -pràcticament- obviar per complet. També coneixem testimonis de diferents actors de la situació que es va viure.
Tot i que el documental acaba en un moment en que es desconeix el futur, hui sabem que es va aconseguir, entre d'altres coses, derrocar un govern; rebutjar el pagament de deutes privats amb fons públics; dur als tribunals un ex-primer ministre; obrir investigacions a polítics i banquers; i, sobretot, crear un canvi cultural en un poble que vivia aliè a l'esperit reivindicatiu, submergit en la societat de consum.
El divendres 26 d'octubre, a les 20h, podrem gaudir de la projecció al local de caMot pel preu de 0 euros. Si vens, pots dur-te un entrepà i participar en el col·loqui posterior a la pel·lícula. T'esperem.