CURS SOBRE IMMIGRACIÓ I MEDIACIÓ CULTURAL

Piqueu a la imatge per veure el cartell

Objectiu complit, xarxa creada

El dissabte 4 d’abril tingué lloc a Xàtiva, al local de CAMOT (C/Blanc nº9), el primer encontre de moviments socials intercomarcal “Creant Xarxa”, en el que participaren des de les set de la vesprada, més de 60 persones de diferents, entre 15 i 70 anys. Gent de Xàtiva, de Canals i de Carcaixent, així com d’altres indrets, ompliren, fins al punt de tindre que seure a terra, el modest local d’aquest col•lectiu. Els assistents tingueren l’oportunitat de compartir l’origen, la filosofia, els principis i la forma de viure i actuar dels moviments socials: CSA la Lloca, Ateneu la Forca, el col•lectiu CAMOT i l’assemblea CREMATS.

La participació, la construcció d’identitats, l’horitzontalitat, la reflexió, la incidència en l’entorn, la solidaritat, la defensa, l’acció, la formació, el reciclatge, la denuncia, l’exclusió, les línies polítiques, i molts més, foren alguns dels eixos que guiaren la primera part de l’encontre. Una vegada finalitzades les presentacions, començà el debat (que s’allargà fins ben entrada l’hora de sopar) sobre la forma de canalitzar una nova xarxa que permeta la interrelació entre els diferents col•lectius que assistiren i participaren a l’acte, així com la necessitat d’integrar a més grups en aquesta nova proposta. Els objectius que deixà entreveure aquest nou teixit podrien passar per: una actuació més coordinada de cara a incidir sobre el nostre entorn social, una formació més profunda i efectiva, i un augment de la participació en les histories que cada grup organitza. A la fi, després de suggerir diverses accions conjuntes encara difuses, l’Ateneu la Forca de Carcaixent s’oferí per a realitzar el següent encontre al seu poble.

Al finalitzar el debat, tingué lloc un sopar casolà al mateix local, on els protagonistes foren les coques de tomaca, verdura, ceba i botifarra, els pans de poble replens d'entremesos i verdura amb falafels, sempre acompanyats de coca en llanda, almoixàvena i mistela. D’aquesta manera, mentre els assistents picaven d’ací i d’allà, tenien l’oportunitat de valorar la jornada en petits grups, compartint idees i reflexions.

Ja cap a la mitja nit començà la primera recorreguda pels llocs que els tenen “cremats” del poble de Xàtiva, entre altres. Començant a la recent rebentada Placeta de Santa Tecla, passant pel nou pàrquing de Sant Jaume que difícilment recorda a la plaça dels temps de Julia, per a després continuar cap al nou llavador de la Plaça la Bassa res a veure amb l’antic, denunciant a la porta de l’ajuntament el desagradable ‘glamour’ que acompanya aquesta ciutat i les atrocitats que s’estan fent, per a després passejar per l’albereda fins a l’ovni eixe que diuen que es una plaça de bous i acabant a la “plaça-cement” ubicada entre la seu i l’antic hospital desproveïda actualment de vegetació. Aquest petit recorregut que durà fins a vora les 3 de la matinada fou amenitzat pel so de la dolçaina, cants i ganes de passar-ho bé, i quasi sense adonar-se’n es construí una divertida alternativa d’oci diferent a la costum de beure sense mesura i passar hores i hores consumint als bars del mercat.

Des de Cremats donem les gràcies a totes les persones que van participar en aquest primer pas cap a la creació d’aquesta. Xarxa que permetrà l’autonomia dels seus integrants, a l’hora que reforçarà una relació de solidaritat (entesa com el suport a les diferents lluites que duem a terme als nostres espais) entre els grups que la componen.

3oo anys d'ocupació, 300 anys de resistència

PER LA MEMÒRIA, LA DIGNITAT, L'EMANCIPACIÓ I LA JUSTÍCIA SOCIAL
25 d'abril de 2009. Un nou 25 d'abril de reptes, de lluita, de treball, de mobilització, d'esperances, de records per als qui no estan amb nosaltres. Un nou 25 d'abril en el qual recuperar les velles consignes de llibertat per al nostre poble, però també de reivindicar un canvi en les també velles estructures opressores i explotadores.
Un nou 25 d'abril en el qual reivindicar la memòria de les oblidades, de les víctimes republicanes, comunistes, anarquistes, feministes, valencianistes, revolucionàries, de les obreres i camperoles, de les dones i estudiants. En definitiva, la memòria de totes aquelles que ho pergueren tot fa justament setanta anys, amb la victòria del general Franco, que és la victòria del feixisme, del catolicisme reaccionari, de la burgesia i dels terratinents. Hui, setanta anys després, les afussellades, les soterrades a les fosses comunes, les presoneres de camps de concentració i presons, les exiliades, les silenciades per 40 anys i més de franquisme, encara esperen justícia. Una justícia que mai vindrà dels que hui dirigeixen unes institucions que són hereves dels vencedors de la Guerra, i que tampoc vindrà dels que són fills putatius del dictador. Només les treballadores recuperarem la història que ens volen furtar. Una història que és la de totes les que ens criden des de les fosses comunes del Cementeri General de València, des dels molls del port d'Alacant, des dels camps dels Ametlers i d'Albatera, des del Convent de Santa Clara, des dels monetirs de Santa Maria del Puig i Sant Miquel dels Reis.
Un nou 25 d'abril en el qual reclamar un canvi en el sistema econòmic, el capitalisme, que s'ha ensenyorat dels Països Catalans i de la pràctica totalitat de la humanitat, i que ha portat milions de persones a la misèria i a la destrucció dels recursos naturals del Planeta. A hores d'ara som quasi 1.000.000 de treballadores dels Països Catalans les que hem perdut la nostra feina; al mateix temps, les multinacionals i els bancs mantenen elevadíssimes taxes de benefici i, quan aquests no són els esperats, noves retallades socials o injeccions de diners públics pretenen garantir els marges de benefici dels poderosos.
A la resta del planeta, i especialment al Tercer Món, creix encara més la pobressa. Hui en dia, ara mateix, s'ha posat en evidència i amb la major cruesa el que l'esquerra ve denunciant des de fa més de 150 anys: que el capitalisme és un sistema desigual i explotador en la seua pròpia naturalesa, que només genera beneficis i benestar per a uns pocs mentres condemna a la immensa majoria de la població mundial a la misèria. Resulta imprescindible, doncs, per a la pròpia supervivència de la humanitat, la detsrucció del capitalisme i la construcció d'un nou sistema que puga garantir la igualtat, la justícia social, el repartiment del treball i de la riquesa, la pervivència de l'entorn natural, l'accés universal als serveis públics com ara l'educació, la sanitat, l'alimentació, la vivenda, el transport, el treball, o l'assistència social; en definiva, un sistema que permeta viure amb dignitat a totes les persones que ara i en un futur viurem en la Terra.
Un nou 25 d'abril en el qual tornar a recordar els 302 anys de la derrota d'Almansa, denunciant que després de més tres segles de dominació espanyola i francesa i d'inclusió, per la força de les armes, dels Països Catalans en el projecte imperialista espanyol i francès, el nostre poble encara està ben lluny d'asolir unes mínimes quotes de democràcia i autogovern. Encara és l'hora que el català puga viure amb plena normalitat als carrers dels Països Catalans, i molt especialment al nord i al sud. Encara és l'hora que se'ns puga reconèixer la unitat del nostre territori, dividit i fragmentat en autonomies, departaments i estats. Encara és l'hora que els polítics que gestionen les institucions miren més pel bé del seu poble que pel de la seua butxaca.
25 d'abril de 2009. Per la memòria de les oblidades. Per la dignitat de les treballadores. Per l'emancipació de les nacions oprimides. Per la justícia social del nostre poble.
Per tot això us convoquem el pròxim dissabte 25 d'Abril, a les 18'00 hores a la plaça de Sant Agustí de València.
Endavant i força!

INTERVENCIÓ COMUNITÀRIA

Piqueu a la imatge per veure el cartell

Creant Xarxa

Creant Xarxa

Molts bones gentola diversa, aquest dissabte tindrà lloc a Xàtiva el “primer encontre de moviments socials intercomarcal” (com algú deia) al C/Blan nº9, a l’actual local de CAMOT, a prop de la plaça Sant Jordi, des de les 7h de la vesprada. La idea està clara, compartir les experiències que s’estan donant al nostre voltant de grups diversos per tal d’analitzar, reflexionar i construir junts una xarxa a fi de treballar en el nostre entorn.

Des de Cremats veiem necessari conèixer les cosetes que es fan tant al CSA La LLoca de Canals, al CSA L’estació d’Albaida, a CAMOT a Xàtiva i a l’Ateneu Popular la Forca de Carcaixent, per tal de conèixer-nos i aprendre junts d’aquestos petits punts de lluita front a la nostra crua realitat. L’objectiu col·lectiu sorgirà sol, ja quasi que segur que sorgiran idees per a fer històries conjuntes.

En fi, després tindrem sopar a 4€ al mateix local de Camot, si podeu anar confirmant l’assistència a assembleacremats(a)gmail.com estaria de cine, per tal de preveure el sopar.

I per últim la idea era fer algun tipus d’espai de trobada més informal, però encara estem buscant-lo…

En fi, es tracta de conèixer-nos, o de veure’ns aquells que ja ens coneguem, de xerrar, de compartir, de construir, de participar, i de fer cosetes juntes.

Salut i fins dissabte.

SOLIDARITAT I COOPERACIÓ: NOU CURS A CAMOT

El divendres 27 i el dissabte 28 de març tindrà lloc a caMot (c/Blanc, 9 de Xàtiva) el curs sobre solidaritat i cooperació internacional. El curs començarà el divendres 27 a les 20:30h. La sessió de dissabte començarà a les 18h i inclou un sopar al llarg del qual s'explicaran experiències per part de col·lectius i associacions vinculats amb el tema del curs. Els materials i el sopar corren a càrrec de caMot. El preu del sopar és de 5€, que s'abonaran el mateix dissabte.

L'objectiu del curs és fer un acostament a l'àmbit de la cooperació i la solidaritat.Està pensat tant per a persones que no estiguen vinculades a aquest camp i desitgen tenir informació sobre el mateix, com per a persones que ja tenen experiència. Del que es tracta és de fer una reflexió crítica sobre el que suposa la intervenció dintre d'aquest camp de militància i voluntariat.

El curs serà impartit per Vicent Garrido. Durant anys V. Garrido ha estat vinculat als moviments internacionalistes i de solidaritat internacional. Ha estat en nombroses ocasions a Amèrica (Nicaragua, El Salvador, Mèxic, Guatemala...), durant les quals ha fet tasques d'acompanyament a comunitats i persones amenaçades i també ha col·laborat com a obsevador internacional en diferents processos electorals. També va visitar Iraq abans de la segona guerra del Golf, en el marc d'una campanya de solidaritat amb el poble iraquià. V. Garrido, a més d'un bon coneixedor de la situació a aquests països, manté un discurs crític amb determinades formes de dur a terme la cooperació internacional. És també aficionat a la fotografia i ha retratat molts dels conflictes que solquen Amèrica Llatina i altres parts del món.

Per a més informació camot(A)hotmail.com. Recordeu que el mateix dia que comencen els cursos vos podeu inscriure.

Solidaritat amb el poble palestí

Ajuda humanitària a Palestina
Després de l’última agressió de l’exèrcit d’Israel sobre la població civil de Palestina la situació humanitària és crítica. Si voleu fer donacions per a medecines, aliments i materials d’auxili, podeu fer un ingrés o transferència en el següent compte corrent de la Caixa: 2100-4345-60-0100203981 (la titular d’aquest compte és la Fundació Comité de Suport al Poble Palestí).

Campanya mundial contra els crims de guerra d’Israel
L’estat israelià no només ha comés crims de guerra i contra la humanitat durant l’última ofensiva (que ha causat la mort de 1.300 palestins i ha deixat més de 5.000 ferits); també ha actuat criminalment abans, amb l’aplicació d’un bloqueig il·legal d’aliments, medecines i combustible durant 18 mesos, que pot haber afectat la població de Gaza per a tota la vida.
Participa en la campanya per a demanar que l'estat d'Israel siga jutjat per la Cort Penal Internacional.

Xerrada sobre el genocidi palestí a la Facultat de Ciències Socials

El proper dijous 12 a les 12.00 hores a la Sala d'Actes de la
Facultat de Ciències Socials es durà a terme la Conferència, El
Genocidi Palestí, a càrrec de: Esteve Ribera Torró i Pau Romero
Sanchos, membres de Palestina Lliure i activistes del Moviment
Internacional de Solidaritat.

Un breu recorregut des de les arrels del conflicte, tractant
l'aparició d'alguns elements bàsics alhora d'analitzar la situació
actual (la neteja ètnica del 1948 i l'aparició dels refugiats, les colònies, l'ocupació
militar) fins a la situació actual als territoris ocupats (la
restricció de moviment, les invasions militars, l'ocupació de
territori per part dels colons...), fent un viatge per les diverses
zones per on treballaren (Hebrón, Nablus, Bil'in, Jerusalem, i algunes
àrees rurals).

Organitza: Camot, Facultat de Ciències Socials i Palestina Lliure.
Col•labora: SEPC.

ELS PUNTS NEGRES DE LA CRISI Acció (d'accions) directa no violenta i descentralitzada

Aquesta és una acció d'accions que pretén assenyalar i denunciar algunes de les persones, institucions, mecanismes, etc. directament implicats en:
- la generació de la crisi financera, econòmica, ambiental i social en la qual ens trobem,
- la gestió continuista que s'està donant a aquesta situació, el seu suïcida huída cap a avant,
- les conseqüències derivades de les crisis.

L'acció consisteix a desenvolupar una sèrie inicial de "punts negres", presentar-los en internet i difondre i animar a qualsevol persona o col·lectiu a denunciar els seus "punts negres favorits".

Aterrant. Com fer el punt negre?
Trieu el vostre responsable de la crisi, prepareu el punt negre (cartó gran pintat, plantilla de paper i espray, espray només per a entrar dins i fer-lo, etc.), uns antifaços blancs per a les persones señaladores, i acudiu a algun lloc on pugueu identificar el punt negre.

Feu fotos, o un vídeo i, al costat d'un text explicatiu de la seua relació amb la crisi i el lloc, envieu-ho a crisis[arrova]lospuntosnegros.org

Més informació al bloc de Puntos Negros

¡La Lluna en un Cove llança en març el seu número 3!

La Lluna en un Cove és una publicació mensual en paper de relats breus de ficció en la nostra llengua. Es tracta d'un magazín literari, enquadernat en rústega, que conté una miscel·lània d'històries sorprenents, originals, de temàtica i gèneres diversos: fantasia, ciència-ficció, terror, drama..., però també: humor, aventures, viatges, i un llarg etcètera. Són obres generalment breus o d'extensió mitjana, però en qualsevol cas inèdites, i escrites per autors actuals d'arreu dels Països Catalans. És, per tant, una original proposta literària, adreçada a tots els públics.

Compta amb una sèrie de col·laboradors més o menys habituals, alhora que dóna l'oportunitat de publicar també a tots aquells autors que ens vulguin fer arribar els seus treballs, els quals són revisats i acuradament seleccionats per l'editor. La Lluna en un Cove ha començat a publicar en gener de 2009 (número 1), i ara en març llança un número 3.

A Xàtiva podeu adquirir La Lluna en un Cove a la Llibreria El Vaixell.

La Lluna en un Cove - Número 3, març de 2009

Obres:
Temps millors. Juglans Regia
L'home de guix. Manel Toda
Tolerància. M. A. Espinós
La finestra. Jorge Luis Sagrera
Paral·lelisme creatiu. Joan V. Olmo
Tard o d'hora. J. F. Coves
L'ou. Conrad Freixe
Cridar el mal temps. Juli Vert
El candidat. Blai Domènech
Quinze minuts d'enyorança. Ramon Garcia

Resums argumentals:

Temps millors. Juglans Regia - «La cuca fera avança sigil·losament pel bosc. Però, sigil·losament, no perquè vaja a cometre alguna de les seues malvestats, sinó perquè està fugint de tot i de tothom». Així comença aquesta història tragicòmica, que podria ser la continuació de qualsevol conte en què hi hagi un monstre malvat que atemoreix els habitants d'una determinada contrada. Però ara, en aquest relat, els papers s'intercanvien, d'alguna manera: els bons resulta que no són tan bons, i els dolents –la cuca fera– arriben a suscitar en nosaltres una certa simpatia.

L'home de guix. Manel Toda i Bort - Un tros de pissarra descolorida encara mal penja d'una paret. Els records tornen a reviure: m'imagino tot just abans d'entrar a classe, sentint el xivarri dels menuts a l'altra banda de la porta i desitjant poder cridar amb ells i viure la disbauxa innocent del infants. Aleshores, adquirint un semblant seriós, l'obro; al punt, el silenci es fa a l'aula. Però ara, un altre silenci m'ennuega; un silenci sepulcral, tètric, angoixant...

Tolerància. Marc Aureli Espinós - Aquest relat conta la història d'un grup de persones que, volent fomentar al seu voltant uns determinats valors, acaben cometent, sense adonar-se, una petita injustícia. Es tracta d'una narració atrevida i valenta, que ens fa veure que només amb la intenció no hi ha prou; d'altra banda, denuncia que de vegades la defensa d'unes determinades causes pot ser només una mena d'impostura que l'actualitat del món ens obliga a assumir.

La finestra. Jorge Luis Sagrera - Si no fos per la finestra, no tindria aquella cortina de pins que, excelsa, s'aixeca al sud i s'allarga d'oest a est, ni els til·lers, ni els roures, ni els ocells, ni el sol no tindrien sentit perquè per a mi, en no poder veure'ls, no existirien. Si no tingués finestra, la meva habitació seria llòbrega, humida, la meva estada aquí es tornaria insuportable, se'm tancaria el pit i no podria respirar.

Paral·lelisme creatiu. Joan Vicent Olmo - Per a aquest escriptor novell, el geni artístic es demostra a través de l'originalitat. Qualsevol creador que vulga ser digne de ser anomenat així ha de ser, necessàriament, original. Tots els escriptors admirats per ell, ho són després d'haver quedat demostrat que les seues obres estan exemptes de qualsevol intent de plagi. Doncs bé, l'escriptor novell no mamprèn cap de les seues provatures si abans no està totalment convençut que la història que vol escriure és totalment nova, que el tema del qual tractarà no ha estat ja tractat abans. Sap que això és molt difícil, i per aquest motiu tarda tant a posar-se a escriure una de les seues narracions.

Tard o d'hora. J. F. Coves - Una narració magistralment narrada, que explica la història del governador d'una metròpoli del futur, una immensa conurbació, que presenta, entre altres problemes, seriosos inconvenients pel que fa a la mobilitat dels milions d'habitants que viuen en ella. És un relat que es pot incloure en el gènere de la ciència-ficció, però que tracta en realitat sobre el cinisme i el maquiavelisme dels administradors de la cosa pública, per una banda, i, per l'altra, sobre l'actitud infantil d'una societat acomodada, que només busca plaers i diversions. En aquest relat es pretén reflectir també l'estupidesa i la insensatesa d'aquells que creuen que les coses dolentes sempre els passen als altres.

L'ou. Conrad Freixe - Aquest breu relat és potser la més original de les propostes literàries d'aquest número de La Lluna en un Cove. És la narració en temps real (en present d'indicatiu) del que li ocorre a un ou que, en la seva ceguesa, es veu obligat a sortejar innombrables perills. Un ou... ¡com n'és, de fràgil! ¿Se'n sortirà?

Cridar el mal temps. Juli Vert - «Francament, no sé per què tothom m'ha agafat mania. Potser tenen enveja del meu gran poder d'intuïció, de la meua capacitat d'avançar-me (conscientment o inconscient) al futur; enveja, en resum, d'aquestes meues especials qualitats que em permeten construir per endavant en la meua ment, de vegades en l'avantsala de la meua consciència, una imatge més o menys clara del que passarà en l'avenir. Per descomptat, que això o això altre acabe passant tal i com jo, volent-ho o sense voler, ho havia previst, suggerit, insinuat..., tal i com jo, al capdavall, ho havia d'alguna manera avançat, no és, ni de bon tros, culpa meua». Un magnífic relat d'humor, amb un final una mica negre.

El candidat. Blai Domènech - De segur que heu vist per la tele en moltes ocasions les imatges dels candidats en el moment de dipositar el seu vot en l'urna, el dia de les eleccions generals a la presidència del país. Quina imatge més típica: els candidats fent passar la seva papereta a través de la ranura superior de la caixa de parets transparents. Però, ¿us heu preguntat alguna vegada a qui voten, els candidats? Sí: ¿quina papereta fiquen en aquest sobre que ningú més que ells veuen obert? «Doncs la papereta del seu propi partit; es voten a ells mateixos, òbviament», direu de seguida. ¿Sí? ¿De debò?

Quinze minuts d'enyorança. Ramon Garcia - Tots quatre eren repetidors de l'últim curs de l'EGB. Era el seu últim any, i haver-se quedat com als alumnes més veterans del col·legi els feia creure's tindre cert poder sobre la resta d'estudiants, i, fins i tot, també sobre els professors. Amb els quals, a la fi, després de moltes discussions i de tres reunions dels pares d'aquests individus amb el psicòleg del centre, van arribar a un acord: els quatre elements es quedarien en silenci a l'última fila de l'aula sense sabotejar les classes, i, a canvi, els mestres a l'acabament del curs...