dijous, 28 de juliol de 2011

Vicent Garrido

A l'acte d'acomiadament de Vicent Garrido, abans de la seua incineració, es va llegir aquest text:



REBEL·LIA, INDIGNACIÓ I COHERÈNCIA. UNA BONA PERSONA


“Si no vius com penses, acabaràs pensant com vius”.

Vicent Garrido ens recordava sovint aquesta frase, un aforisme dels anys seixanta.

Ell ha viscut com pensava, sense trair els seus principis; uns principis basats en la indignació davant les injustícies. Ell ha sigut, per tant, un home coherent.

Vicent Garrido ha lluitat contra la injustícia des d'eixa indignació que sent una persona amb valors ètics. I ha sabut transmetre aquesta actitud rebel, expressant-se des de les emocions, amb la ràbia que es necessita per a construir un món millor. Ens ha contagiat amb el seu exemple, fent-nos conscients que la passivitat no condueix a transformar res.

Quan sonava el seu mòbil, escoltàvem l'Himne de Reg. Cosa que ens resultava simpàtica i ens feia gràcia des de l'afecte, però que era un símbol del seu compromís. I és que Vicent no amagava les seues conviccions davant ningú... “Per què avergonyir-se de desitjar que hi haja justícia?”, devia pensar ell.

Citava molt a Joan Fuster, aforismes de l'escriptor de Sueca. En concret, recordava molt aquest: “Forma part d'una bona educació saber en quines ocasions cal ser maleducat”. I ho duia a la pràctica, perquè moltes vegades, denunciar els abusos del poderós implica ser maleducat. La coherència per davant de les bones maneres. Sí: Vicent vivia com pensava.

A més de tot això, Garrido ha sigut un home immensament afectiu. La rebel·lia, en ell, anava de la mà de la tendresa.

Afectiu amb els seus companys de lluita, amb qui el coneixia, però també amb la gent més castigada per aquest sistema criminal. Aquestes persones, per a Vicent, eren “personetes”, “donetes”...

Per damunt de tot, Garrido era una bona persona. Modesta, a més a més: si ens poguera escoltar, no ens deixaria acabar aquestes línies. “Per favor, va...”, ens diria, pensant que no es mereix aquestes paraules.

Vicent Garrido -o Mostatxut, malnom que a ell li agradava- romandrà viu per a sempre en la nostra memòria.





Podem també escoltar l'entrevista que els de Cremats li havien fet pocs mesos enrere.