dijous, 15 d’octubre del 2009

El Raval es mou


El raval es mou


L’assamblea de joves “CREMATS”, naix al mes de desembre del 2008, degut a la voluntat d’un grup de “xavales” i “xavals” que rondaven altres espais associatius com ara els grups Scouts Jamboree i Cohinor, la Música Nova, Camot, i d’altres, amb l’objectiu de crear amb el temps, un espai alliberat, altenatiu, i obert per a la participació i elaboració de diferents activitats, que neixen del conjunt de membres que la componen.


Afortunadament, després de buscar un local per a aquesta tasca per tota Xàtiva, tinguerem la sort de trobar-lo al barri del Raval, on molts de nosaltres, per una o altra situació, teniem un vincul especial amb aquest barri de Xàtiva. Aquest espai juvenil, encara en construcció, que s’anomena “Centre Social la Penya Roja” es troba al C/Font de Sant Joan nº13.


Des del mes d’agost, en el qual començarem a dispossar d’aquest espai, ens varem plantejar, la necessitat d’integrar el nostre grup i el nostre espai amb la vida qüotidiana del barri, pel el que hem decidit organitzar aquesta jornada amb l’intenció de començar una relació estable amb la gent del barri i a més a més reviure les festes del barri.



Per això, aquest 17 d’Octubre, tindrà lloc a diversos espais del barri les següents activitats que venen adjuntes al cartell. Per cert, la taula rodona serà al Centre Social Penya Roja, ubicat al C/Font de Sant Joan nº13, és a dir, el carrer que va a ma esquerre muntant per la plaça del Pintor Tudela (Plaça del Raval)



Gràcies per el vostre interés i fins dissabte, podeu conseguir els tiquets del sopar al forn del Raval o contactant amb nosaltres al correu cremats@googlegroups.com

dimecres, 16 de setembre del 2009

Reunió amb la Plataforma Contra l'Abocador


Com ja sabeu els companys i companyes de la Plataforma contra l'Abocador volen contactar amb gent de Xàtiva, especialment que pertanyen a associacions i entitats de la ciutat. Per això vos convoquem de nou a una reunió a la seu de Camot al carrer Blanc el dijous dia 24 de setembre a les 20:00 hores.

Durant l'agost es va realitzar una primera reunió on ens van parlar de la situació, però l'objectiu ara és un altre: el que cal es organitzar-nos per recollir signatures i participar en futures accions de protesta.

Esperem la vostra assistència i participació. Difongau la convocatòria a qui penseu que puga interessar-li.

divendres, 11 de setembre del 2009

PER UNA TELEVISIÓ SENSE FRONTERES, per TV3 al País Valencià


Acció Cultural del País Valencià ha engegat una campanya: una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) d’àmbit estatal anomenada “Televisió sense fronteres: l’espai de comunicació de les llengües catalana, euskara i gallega”.

Una iniciativa que respon a l’intent de trencar l’espai comunicacional català. Per què no podem veure tv3 al País Valencià?


  • QUÈ ÉS UNA INICIATIVA LEGISLATIVA POPULAR (ILP)?

Una ILP és una iniciativa ciutadana per aconseguir l’aprovació d’una llei mitjançant la recollida de signatures.
És només a través d’una ILP d’àmbit estatal que podem reclamar que es resp
ecte el dret dels mitjans de comunicació d’emetre en català a tot l’àmbit dels Països Catalans.


  • QUI L'AVALA?

Persones de reconegut prestigi que fan d’impulsores del projecte: els tres presidents de la Federació Llull –Jordi Porta, Jaume Mateu i Eliseu Climent-, el president de l’IEC Salvador Giner, els presidents del País Valencià Josep Lluís Albinyana i de Catalunya Jordi Pujol i Pasqual Maragall, l’ex president del Parlament espanyol Fèlix Pons, l’exvicepresident del Parlament espanyol Josep Bevià, l’exconseller de Cultura de la Generalitat valenciana i actual cònsol del Govern espanyol a Nova York Ferran Villalonga, el fundador del PNPV i exdiputat Francesc de Paula Burguera, els artistes Andreu Alfaro, Carles Santos i Xavier Mariscal, el president del FC Barcelona Joan Laporta, o els abats de Montserrat i Poblet, entre molts altres.


  • PER QUÈ AQUESTA ILP?

Principalment, per posar solució a l’intent de l’actual Govern valencià de tancar TV3 al País Valencià, a través de la plena legalització de les seues emissions. Però també per assolir el reconeixement legal de l’existència de les realitats lingüístiques i culturals catalana, basca i gallega i dels seus respectius espais de comunicació.


  • QUAN TEMPS TENIM?

El 24 de març del 2010 s’acaba el termini per a recollir un mínim de 500.000 signatures vàlides en el conjunt de l’Estat espanyol.


LA VOSTRA COL•LABORACIÓ ÉS MOLT IMPORTANT. EN CAS QUE ESTIGAU INTERESSATS/DES POSEU-VOS EN CONTACTE AMB ACPV A TRAVÉS DEL TELÈFON 963157799 (PREGUNTEU PER CARLES) O BÉ ENVIANT UN CORREU A carles_acpv@pangea.org

dimarts, 8 de setembre del 2009

Festival homenatge Víctimes de Metro


Us anunciem que va endavant el projecte de fer un homenatge als familiars de les víctimes de l'accident de Metro de fa tres anys, els quals passada la febre vaticanista varen ser estúpidament i cruelment oblidats per les institucions, i se'ls negà allò que més necessitaven en aquelles hores: la comprensió, l'afecte i la solidaritat dels valencians, expressada a través de les institucions. El govern autònom confongué l'acceptació de responsabilitats amb una amenaça a la seua "carrera triomfal" i en conseqüència considerà als afectats com a "elements hostils" (l'actitud de l' Església catòlica, dels medià i de l'oposició no fou molt millor, amb poques excepcions).


Prenem com a referència el 3 de desembre com a data de celebració del Festival d'homenatge i com a possible local la Fonteta de Sant Lluis. Serà una festa musical amb alguns altres elements compatibles amb el caràcter de la trobada: alguna cosa de dansa, potser un poc de pirotècnia, no sé...s' accepten suggeriments i idees. Tots els continguts "polítics" serien fixats pels familiars de les víctimes i la resta ens adaptarien rigorosament a les seues directrius. La convocatòria està oberta a tota mena d'organitzacions privades, moviments i plataformes i institucions i particulars, però creguem que no haurien de figurar ni partits ni sindicats (encara que sí militants o dirigents a titul personal), és la nostra opinió.


Per a més informació podeu dirigir-se a
emilipiera@hotmail.com


Asociación Víctimas Metro 3 de Julio

Emili Piera

diumenge, 30 d’agost del 2009

UNA SITUACIÓ INOBLIDABLE


Des de CaMot volem recordar-vos una situació que, malgrat que porta molts anys com un soroll de fons mediàtic, no deixa de ser una situació que afecta persones amb noms i amb sentiments. Des de CaMot volem recordar-vos que l'Àfrica (negra, subsahariana... com li vullgau dir) continua estant una injustícia històrica que a hores d'ara segueix generant milions de drames, tants com persones l'habiten.

Per tal de fer un xicotet recordatori vos deixem un enllaç a un text sobre el deute extern, que és un dels molts problemes que té aquesta àrea del planeta.
Quan tothom parla de temes d'actualitat, pensem que és interessant no oblidar allò que també és urgent i important.
Ací teniu l'enllaç a un text de Quién debe a quién.

dijous, 30 de juliol del 2009

YAGUINE I FODÉ SÓN TOTES LES PERSONES QUE FUGEN DE LA FAM


Yaguine Koita (nascut 25 de setembre de 1984) i Fodé Tounkara (nascut en 6 d'abril de 1985) van ser el 28 de juliol de 1999, polissons a un vol de Sabena Airlines, vol 520 de Conakry (Guinea) a Brussel·les (Bèlgica). Els seus freds cadàvers van ser descoberts el 2 d'agost en el tren d'aterratge del darrere dret de l'aeronau en l'aeroport internacional de Brussel·les. Els joves duien en borses de plàstic els seus certificats de naixença, llibres d'escolaritat, fotos i una carta. Aquesta carta va ser publicada àmpliament en els mitjans de comunicació de tot el món.

Diversos "Cercles Yaguine Fode" des de llavors s'han creat en el Món, entorn de la memòria d'aquests dos xiquets. Així, el cercle "Fode Yaguine" ha celebrat a Brussel·les amb altres associacions un moment de silenci per al 2 d'agost davant de l'eixida de la sala de l'aeroport de Brussel·les. La pel·lícula "Un matin bonne heure" de Gahité Fofana (2005) narra la història de Yaguine i Fodé.

Ací va la carta de Yaguine i Fodé en record seu i en el de totes les persones que arrisquen la vida, que és gairebé l'única cosa que tenen, per fugir de la fam.

"Excel·lències, distingits membres i responsables d'Europa,

Tenim l'honorable plaer i la confiança d'escriure'ls aquesta carta per a informar-lis sobre el propòsit del nostre viatge i el sofriment dels nostres xiquets i joves a Àfrica.

Però en primer lloc, presentem a vostès les salutacions més delicioses, adorables i respectuoses en la vida. A tal efecte són el nostre suport i ajuda. Vostès són per a nosaltres, a Àfrica, aquells als quals podem demanar ajuda. Nosaltres els supliquem, per l'amor del seu continent, pel sentimens que vostés tenen envers el seu poble i especialment per a l'afinitat i l'amor que senten pels seus fills, als quals esstimen com a la vida. A més, per l'amor i la timidesa del nostre Creador, Déu el Totpoderós, que els va donar a vostés totes les bones experiències, la riquesa i el poder de construir i organitzar bé el seu continent per a convertir-se en el més bell i admirable, entre els demés.

Membres i resopnsables d'Europa, per la seua solidaritat i la seua bondat nosaltres demanem a crits la vostra ajuda a Àfrica. Ajudeu-nos. A l'Àfrica patim enormement, tenim problemes i algunes mancances en els drets dels xiquets.

Pel que fa als problemes, tenim la guerra, les malalties, la falta d'aliments, etc. Quant als drets dels xiquets, a Àfrica, especialment a Guinea i tenim escoles, però una gran falta d'educació i d'ensenyament. Excepte en les escoles privades on hom pot obtenir una bona educació i un bon ensenyament, però és necessària una gran suma de diners. Però els nostres pares són pobres i prou fan alimentant-nos. A més, no tenim escoles esportives en les quals podria practicar futbol, bàsquet o tennis.

És per açò que, nosaltres, els xiquets i joves africans, vos demanem que feu una gran organització eficaç per a Àfrica, per permetre'ns avançar.

Així que si vostès veuen que sacrifiquem i exposem les nostres vides, és perquè patim molt a Àfrica i els necessitem molt a vostés per a lluitar contra la pobresa i per a posar fi a la guerra a Àfrica. Malgrat tot, nosaltres volem estudiar, i li els demanem que ens ajuden a estudiar per a ser com vostès a Àfrica.

Finalment, els preguem que ens excusen per aquest fort atreviment d'escriure la present carta a vostès, els grans personatges a qui devem tant de respecte. I no obliden que és a vostès que els devem que ara ens queixen de la debilitat de la nostra força en Àfrica."


(Ací teniu l'original en francés)
Yaguine Koita et Fodé Tounkara

Yaguine Koïta (né le 25 septembre 1984) et Fodé Tounkara (né le 6 avril 1985) furent le 28 Juillet 1999 les passagers clandestins du vol 520 Sabena Airlines en provenance de Conakry (Guinée) et à destination de Bruxelles (Belgique). Leurs corps morts de froid furent découverts le 2 août dans le train d'atterrissage arrière droit de l'appareil à l'aéroport international de Bruxelles. Dans leurs affaires, les garçons transportaient dans des sacs plastiques leurs certificats de naissance, leurs cartes de scolarité, des photos et une lettre. Cette lettre fut largement publiée dans les medias du monde entier.

Plusieurs "Cercles Yaguine et Fode" ont été créés depuis à travers le monde, autour de la mémoire de ces deux enfants. Ainsi le Cercle Yaguine et Fode de Bruxelles a organisé avec d'autres associations en 2006 et 2007 un moment de recueillement pour la date du 2 août devant le hall des départs de l'aéroport de Bruxelles.

Le film Un matin bonne heure de Gahité Fofana (2005) raconte l'histoire de Yaguine et Fodé.

La lettre de Yaguine et Fode
Excellences, Messieurs les membres et responsables d'Europe,
Nous avons l'honorable plaisir et la grande confiance de vous écrire cette lettre pour vous parler de l'objectif de notre voyage et de la souffrance de nous, les enfants et jeunes d'Afrique.
Mais tout d'abord, nous vous présentons les salutations les plus délicieuses, adorables et respectées dans la vie. A cet effet, soyez notre appui et notre aide. Vous êtes pour nous, en Afrique, ceux à qui il faut demander au secours. Nous vous en supplions, pour l'amour de votre continent, pour le sentiment que vous avez envers votre peuple et surtout pour l'affinité et l'amour que vous avez pour vos enfants que vous aimez pour la vie. En plus, pour l'amour et la timidité de notre créateur Dieu le tout-puissant qui vous a donné toutes les bonnes expériences, richesses et pouvoirs de bien construire et bien organiser votre continent à devenir le plus beau et admirable parmi les autres.
Messieurs les membres et responsables d'Europe, c'est de votre solidarité et votre gentillesse que nous vous crions au secours en Afrique. Aidez-nous, nous souffrons énormément en Afrique, nous avons des problèmes et quelques manques au niveau des droits de l'enfant.
Au niveau des problèmes, nous avons la guerre, la maladie, le manque de nourriture, etc. Quant aux droits de l'enfant, c'est en Afrique, et surtout en Guinée nous avons trop d'écoles mais un grand manque d'éducation et d'enseignement. Sauf dans les écoles privées où l'on peut avoir une bonne éducation et un bon enseignement, mais il faut une forte somme d'argent. Or, nos parents sont pauvres et il leur faut nous nourrir. Ensuite, nous n'avons pas non plus d'écoles sportives où nous pourrions pratiquer le football, le basket ou le tennis.
C'est pourquoi, nous, les enfants et jeunes Africains, vous demandons de faire une grande organisation efficace pour l'Afrique pour nous permettre de progresser.Donc, si vous voyez que nous nous sacrifions et exposons notre vie, c'est parce qu'on souffre trop en Afrique et qu'on a besoin de vous pour lutter contre la pauvreté et pour mettre fin à la guerre en Afrique. Néanmoins, nous voulons étudier, et nous vous demandons de nous aider à étudier pour être comme vous en Afrique.
Enfin, nous vous supplions de nous excuser très très fort d'oser vous écrire cette lettre en tant que Vous, les grands personages à qui nous devons beaucoup de respect. Et n'oubliez pas que c'est à vous que nous devons nous plaindre de la faiblesse de notre force en Afrique.
Ecrit par deux enfants guinéens, Yaguine Koita et Fodé Tounkara.

dimecres, 15 de juliol del 2009

Cantar i contar... a caMot

Fa poc més d'un mes, els senyors Pep Gimeno "Botifarra", Toni Cucarella i Vicent Terol deixaren embadalits els xiquets i xiquetes (i també els fadrinets i fadrinots, que de tot hi havia) amb les seues cançons, contarelles i sussoïts.
Pels qui no tinguereu la sort de veure-ho ací vos deixem uns minutets.


dimecres, 1 de juliol del 2009

Poble Saharaui al local del Cohinoor, Xàtiva

Estimats amics:

Us informem que els rutes del grup scout Cohinoor de Xàtiva hem organitzat una exposició al nostre local (C/Engai, 13) sobre el Sàhara.

L’exposició romandrà oberta els dies 10, 11, 12, 17, 18 i 19 de juliol de 19:30 a 21:30 hores.

Aquesta activitat conjunta entre dues associacions xativines sorgeix d’una serie d’encontres que estem portant a terme juntes durant aquest curs, amb l’objectiu final de realitzar un viatge als campaments de refugiats on es troba el poble Sarahuí, per coneixer la seua realitat de primera mà.

A banda d’aquest objectiu també ens interessa coneixer altres col•lectius que tinguen els mateixos interessos que nosaltres, coneixer la seua forma de treball, coneixer gent que tenim a la mateixa ciutat i no coneguem...

Esteu tots convidats a vindre, ja que creguem que és important la conscienciació i solidarització amb la lluita d'aquest poble.

Perque la visita siga més gustosa, us convidarem a coques i misteleta.


Organitza:







Col•labora:

DES DEL 1707

Aquesta noticia ve publicada a la pàgina web del Portal de Xàtiva, no te perdua, Xàtiva torna a estar en flames.

DES DEL 1707

Dimarts 30 va amanèixer Xàtiva amb un homenatge a la seua tràgica història. Després de més de 300 anys des que fou cremada la ciutat a mans de Felip V de Borbó i el seu exèrcit, alguns dels ciutadans continuen recordant la massacre.


Han volgut rememorar i contribuir a que la gent no oblide l’origen del nostre malnom, coneguts al País Valencià com a “socarrats”.

La matinada del dia senyalat, mitjançant una gran pancarta penjada a l’emblemàtica muralla, amb el lema “Xàtiva no oblida 1707, mostraren el seu rebuig cap a la poca sensibilitat històrica que mostra la ciutat en l’oblit d’aquesta data tan important.

L’acte, realitzat anònimament, és la veu de tots els socarrats i socarrades que senten com a propi l’orgull d’aquells ciutadans que defensaren la nostra terra jugant-se la vida.

Des de l’anonimat, han pres la iniciativa de realitzar individualment l’homenatge, ja que any rere any l’ajuntament de Xàtiva no s’hi fa càrrec i ignora la nostra història.

L’objectiu final és obrir els ulls a la gent i que aquesta data, 30 de juny de 1707, no quede en l’oblit dels nostres avantpassats.


Xàtiva no oblida 1707.