"En aquesta crisi, ningú no ha estat empresonat, malgrat el frau que ha causat pèrdues de bilions de dòlars. És la meua esperança que, a través d'aquesta pel·lícula, en menys de dues hores, tots puguen comprovar la naturalesa essencial i les causes fonamentals d'aquest problema" (Charles Ferguson, director del film Inside Job).
Aquest divendres, 17 de febrer, a les 19:30h, podrem assistir a la projecció gratuïta del documental sobre la crisi que major repercussió mundial ha tingut. Serà al local de caMot (Xàtiva, c/Jacint Castanyeda).
Què hi ha darrere del que ens expliquen els polítics i els mitjans de comunicació? És exagerat parlar d'estafa? Era previsible la crisi? Evitable?
A Inside Job se'ns aporta molta informació: una successió de galtades ens deixa atordits, en un estat que va de la indignació a l'estupefacció. Tot contat amb un bon ritme narratiu.
Pretenem xarrar una miqueta després de la pel·lícula. Porta un entrepà, si t'abelleix.
dimarts, 14 de febrer del 2012
Cine a caMot: INSIDE JOB
dimecres, 8 de febrer del 2012
dani miquel a caMot
“Se puede contemplar el mundo a la altura del hombre,
pero también desde lo alto de una nube.
Se puede entrar en la realidad por la puerta principal o
escurrirse en ella —es más divertido— por una ventanita.”
Gianni Rodari
pero también desde lo alto de una nube.
Se puede entrar en la realidad por la puerta principal o
escurrirse en ella —es más divertido— por una ventanita.”
Gianni Rodari
Dins de les activitats que realitza caMot, encetem una nova iniciativa per als més menuts. Ens referim a diferents activitats de caràcter mensual per als nens i nenes. Un espai i temps pensat per al gaudi on podrem participar de contes, fantasia, música, màgia i il•lusió.
Vos esperem!
reprenem el taller de reciclatge
aquest dissabte 11, a les 10.30h a camot
TALLER DE RECICLATGE DE ROBA
(i després quinzenalment)
arregla eixa camisa que tant t'agrada, modernitza eixos pantalons que ja no utilitzes, fes una bosseta per posar l'entrepà, fes un llibre de tela per al teu nebot...
utilitza el que ja tens per fer coses noves!
| imatge de l'última sessió de reciclatge |
dijous, 2 de febrer del 2012
Solidaritat amb el Parc Alcosa
Els col·lectius de La Costera signants d’aquest manifest en solidaritat amb les veïnes del Parc Alcosa volem manifestar el següent:
- La nostra plena solidaritat amb les veïnes del Parc Alcosa els quals estan pagant de manera cruel les conseqüències de les nombroses retallades que estem patint de mans de la Generalitat Valenciana. Actualment hi ha 3 persones en vaga de fam perquè fa 6 mesos que no poden tirar el projecte comunitari endavant, 30 persones que veuen els seus sous a les mans dels polítics, 70 dies d'estança indefinida a la capital del Túria, i fins a 320000€ de deute que ofega i assassina el projecte comunitari i social "Nosotr@s Mism@s".
- La nostra plena solidaritat i afecte amb les 3 persones que estan en vaga de fam per denunciar aquesta situació, amb els milers de persones que s’estan manifestant a València i a la comarca de l’Horta per mostrar la seua solidaritat amb les companyes del Parc Alcosa... En definitiva, amb totes aquelles persones que estan lluitant perquè la Generalitat pague el que deu.
- Reconeixem la tasca dels veïns de la Koordinadora de Kol·lectius del Parke, exemple de la lluita pels drets, exemple de solidaritat amb la resta de retallades, exemple de complicitat col·lectiva, exemple de trinxera indefinida que no està disposada a donar un pas enrere.
Ànims, Solidaritat Parke Alkosa!
caMot / Endavant / Raval Viu / Plataforma contra la crisi i les retallades / Col·lectiu de Solidaritat de la Costera
diumenge, 15 de gener del 2012
Meditació ZEN
La il·luminació mai havia estat tan prop de ta casa.
Dormir, treballar, menjar, conduïr, treballar, dormir, consumir, consumir, treballar, dormir, menjar...
Malalts en una societat malalta.
La meditació Zen ens fa parar en sec i reconciliar-nos amb nosaltres mateixos, amb l'èsser humà.
Les persones interessades amb la pràctica del Zen ara tenen un espai.
Interessats/es envieu un correu a: xavi@xaviselles.com
NOTA: NO SOM UNA SECTA. I si ho forem no ho diriem.
dimecres, 30 de novembre del 2011
L'escoleta
No és per que siga xicoteta, ni per que siga per a gent xicoteta. Allí diuen que van a l'escoleta i no a l'escola. Per a elles és un símbol que té per significat donar importància a les passes xicotetes, a caminar poc a poc. A valorar no només el resultat sino també el procés.
Extret del llibre Relatos sobre cosas que aún no están en venta, Consume hasta morir, Libros en Acción.
Extret del llibre Relatos sobre cosas que aún no están en venta, Consume hasta morir, Libros en Acción.
dilluns, 21 de novembre del 2011
Inauguració!
comencem una nova etapa: nou espai, nova imatge... però la mateixa energia que ens ha mogut sempre!
esteu tots convidats!
(el carrer jacint castanyeda és el carrer que puja dels quatre cantons, on està cafés valiente, cap al carrer corretgeria)
dimarts, 2 d’agost del 2011
Acte de reconeixement a Vicent Garrido
Hui, dimarts, hi haurà un acte de reconeixement a la figura de Vicent Garrido a càrrec de l'ONG Gent de la Consolació. Tindrà lloc al mateix Convent de la Consolació (Xàtiva) i començarà a les 19:30h.
A l'homenatge es llegiran textos que els assistents hauran preparat prèviament, en els quals cadascú expressarà el que Vicent Garrido ha significat per a ell/a.
A l'homenatge es llegiran textos que els assistents hauran preparat prèviament, en els quals cadascú expressarà el que Vicent Garrido ha significat per a ell/a.
dijous, 28 de juliol del 2011
Vicent Garrido
A l'acte d'acomiadament de Vicent Garrido, abans de la seua incineració, es va llegir aquest text:
REBEL·LIA, INDIGNACIÓ I COHERÈNCIA. UNA BONA PERSONA
“Si no vius com penses, acabaràs pensant com vius”.
Vicent Garrido ens recordava sovint aquesta frase, un aforisme dels anys seixanta.
Ell ha viscut com pensava, sense trair els seus principis; uns principis basats en la indignació davant les injustícies. Ell ha sigut, per tant, un home coherent.
Vicent Garrido ha lluitat contra la injustícia des d'eixa indignació que sent una persona amb valors ètics. I ha sabut transmetre aquesta actitud rebel, expressant-se des de les emocions, amb la ràbia que es necessita per a construir un món millor. Ens ha contagiat amb el seu exemple, fent-nos conscients que la passivitat no condueix a transformar res.
Quan sonava el seu mòbil, escoltàvem l'Himne de Reg. Cosa que ens resultava simpàtica i ens feia gràcia des de l'afecte, però que era un símbol del seu compromís. I és que Vicent no amagava les seues conviccions davant ningú... “Per què avergonyir-se de desitjar que hi haja justícia?”, devia pensar ell.
Citava molt a Joan Fuster, aforismes de l'escriptor de Sueca. En concret, recordava molt aquest: “Forma part d'una bona educació saber en quines ocasions cal ser maleducat”. I ho duia a la pràctica, perquè moltes vegades, denunciar els abusos del poderós implica ser maleducat. La coherència per davant de les bones maneres. Sí: Vicent vivia com pensava.
A més de tot això, Garrido ha sigut un home immensament afectiu. La rebel·lia, en ell, anava de la mà de la tendresa.
Afectiu amb els seus companys de lluita, amb qui el coneixia, però també amb la gent més castigada per aquest sistema criminal. Aquestes persones, per a Vicent, eren “personetes”, “donetes”...
Per damunt de tot, Garrido era una bona persona. Modesta, a més a més: si ens poguera escoltar, no ens deixaria acabar aquestes línies. “Per favor, va...”, ens diria, pensant que no es mereix aquestes paraules.
Vicent Garrido -o Mostatxut, malnom que a ell li agradava- romandrà viu per a sempre en la nostra memòria.
Podem també escoltar l'entrevista que els de Cremats li havien fet pocs mesos enrere.
REBEL·LIA, INDIGNACIÓ I COHERÈNCIA. UNA BONA PERSONA
“Si no vius com penses, acabaràs pensant com vius”.
Vicent Garrido ens recordava sovint aquesta frase, un aforisme dels anys seixanta.
Ell ha viscut com pensava, sense trair els seus principis; uns principis basats en la indignació davant les injustícies. Ell ha sigut, per tant, un home coherent.
Vicent Garrido ha lluitat contra la injustícia des d'eixa indignació que sent una persona amb valors ètics. I ha sabut transmetre aquesta actitud rebel, expressant-se des de les emocions, amb la ràbia que es necessita per a construir un món millor. Ens ha contagiat amb el seu exemple, fent-nos conscients que la passivitat no condueix a transformar res.
Quan sonava el seu mòbil, escoltàvem l'Himne de Reg. Cosa que ens resultava simpàtica i ens feia gràcia des de l'afecte, però que era un símbol del seu compromís. I és que Vicent no amagava les seues conviccions davant ningú... “Per què avergonyir-se de desitjar que hi haja justícia?”, devia pensar ell.
Citava molt a Joan Fuster, aforismes de l'escriptor de Sueca. En concret, recordava molt aquest: “Forma part d'una bona educació saber en quines ocasions cal ser maleducat”. I ho duia a la pràctica, perquè moltes vegades, denunciar els abusos del poderós implica ser maleducat. La coherència per davant de les bones maneres. Sí: Vicent vivia com pensava.
A més de tot això, Garrido ha sigut un home immensament afectiu. La rebel·lia, en ell, anava de la mà de la tendresa.
Afectiu amb els seus companys de lluita, amb qui el coneixia, però també amb la gent més castigada per aquest sistema criminal. Aquestes persones, per a Vicent, eren “personetes”, “donetes”...
Per damunt de tot, Garrido era una bona persona. Modesta, a més a més: si ens poguera escoltar, no ens deixaria acabar aquestes línies. “Per favor, va...”, ens diria, pensant que no es mereix aquestes paraules.
Vicent Garrido -o Mostatxut, malnom que a ell li agradava- romandrà viu per a sempre en la nostra memòria.
Podem també escoltar l'entrevista que els de Cremats li havien fet pocs mesos enrere.
dimarts, 12 de juliol del 2011
Cinema a caMot
Hui comença, al local de caMot (Xàtiva. C/Blanc, 9), un interessant cicle de cinema organitzat per Adrià Espí i Jaume Richart, tots dos del col·lectiu CREMATS.Hi haurà projeccions dos dies per setmana, des d'ara i fins el 31 de juliol: els dimarts a les 21:30 h i els dijous a les 19 h; cinema social i terror-ciència ficció, respectivament.
S'enceta aquest doble cicle amb una cinta impactant de gran qualitat: Cidade de Deus (2002, Fernando Meirelles i Kátia Lund).
Per a més informació, adreceu-vos a cinemalternatiu@gmail.com o telefoneu al 678334372. Ací baix, teniu el cartell d'aquesta setmana.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)




