UNA SITUACIÓ INOBLIDABLE

Des de CaMot volem recordar-vos una situació que, malgrat que porta molts anys com un soroll de fons mediàtic, no deixa de ser una situació que afecta persones amb noms i amb sentiments. Des de CaMot volem recordar-vos que l'Àfrica (negra, subsahariana... com li vullgau dir) continua estant una injustícia històrica que a hores d'ara segueix generant milions de drames, tants com persones l'habiten.

Per tal de fer un xicotet recordatori vos deixem un enllaç a un text sobre el deute extern, que és un dels molts problemes que té aquesta àrea del planeta.

Quan tothom parla de temes d'actualitat, pensem que és interessant no oblidar allò que també és urgent i important.

Ací teniu l'enllaç a un text de Quién debe a quién.

LLIBERTAT PER AUNG SAN SUU KYI

YAGUINE I FODÉ SÓN TOTES LES PERSONES QUE FUGEN DE LA FAM

Yaguine Koita (nascut 25 de setembre de 1984) i Fodé Tounkara (nascut en 6 d'abril de 1985) van ser el 28 de juliol de 1999, polissons a un vol de Sabena Airlines, vol 520 de Conakry (Guinea) a Brussel·les (Bèlgica). Els seus freds cadàvers van ser descoberts el 2 d'agost en el tren d'aterratge del darrere dret de l'aeronau en l'aeroport internacional de Brussel·les. Els joves duien en borses de plàstic els seus certificats de naixença, llibres d'escolaritat, fotos i una carta. Aquesta carta va ser publicada àmpliament en els mitjans de comunicació de tot el món.

Diversos "Cercles Yaguine Fode" des de llavors s'han creat en el Món, entorn de la memòria d'aquests dos xiquets. Així, el cercle "Fode Yaguine" ha celebrat a Brussel·les amb altres associacions un moment de silenci per al 2 d'agost davant de l'eixida de la sala de l'aeroport de Brussel·les. La pel·lícula "Un matin bonne heure" de Gahité Fofana (2005) narra la història de Yaguine i Fodé.

Ací va la carta de Yaguine i Fodé en record seu i en el de totes les persones que arrisquen la vida, que és gairebé l'única cosa que tenen, per fugir de la fam.

"Excel·lències, distingits membres i responsables d'Europa,

Tenim l'honorable plaer i la confiança d'escriure'ls aquesta carta per a informar-lis sobre el propòsit del nostre viatge i el sofriment dels nostres xiquets i joves a Àfrica.

Però en primer lloc, presentem a vostès les salutacions més delicioses, adorables i respectuoses en la vida. A tal efecte són el nostre suport i ajuda. Vostès són per a nosaltres, a Àfrica, aquells als quals podem demanar ajuda. Nosaltres els supliquem, per l'amor del seu continent, pel sentimens que vostés tenen envers el seu poble i especialment per a l'afinitat i l'amor que senten pels seus fills, als quals esstimen com a la vida. A més, per l'amor i la timidesa del nostre Creador, Déu el Totpoderós, que els va donar a vostés totes les bones experiències, la riquesa i el poder de construir i organitzar bé el seu continent per a convertir-se en el més bell i admirable, entre els demés.

Membres i resopnsables d'Europa, per la seua solidaritat i la seua bondat nosaltres demanem a crits la vostra ajuda a Àfrica. Ajudeu-nos. A l'Àfrica patim enormement, tenim problemes i algunes mancances en els drets dels xiquets.

Pel que fa als problemes, tenim la guerra, les malalties, la falta d'aliments, etc. Quant als drets dels xiquets, a Àfrica, especialment a Guinea i tenim escoles, però una gran falta d'educació i d'ensenyament. Excepte en les escoles privades on hom pot obtenir una bona educació i un bon ensenyament, però és necessària una gran suma de diners. Però els nostres pares són pobres i prou fan alimentant-nos. A més, no tenim escoles esportives en les quals podria practicar futbol, bàsquet o tennis.

És per açò que, nosaltres, els xiquets i joves africans, vos demanem que feu una gran organització eficaç per a Àfrica, per permetre'ns avançar.

Així que si vostès veuen que sacrifiquem i exposem les nostres vides, és perquè patim molt a Àfrica i els necessitem molt a vostés per a lluitar contra la pobresa i per a posar fi a la guerra a Àfrica. Malgrat tot, nosaltres volem estudiar, i li els demanem que ens ajuden a estudiar per a ser com vostès a Àfrica.

Finalment, els preguem que ens excusen per aquest fort atreviment d'escriure la present carta a vostès, els grans personatges a qui devem tant de respecte. I no obliden que és a vostès que els devem que ara ens queixen de la debilitat de la nostra força en Àfrica."


(Ací teniu l'original en francés)
Yaguine Koita et Fodé Tounkara

Yaguine Koïta (né le 25 septembre 1984) et Fodé Tounkara (né le 6 avril 1985) furent le 28 Juillet 1999 les passagers clandestins du vol 520 Sabena Airlines en provenance de Conakry (Guinée) et à destination de Bruxelles (Belgique). Leurs corps morts de froid furent découverts le 2 août dans le train d'atterrissage arrière droit de l'appareil à l'aéroport international de Bruxelles. Dans leurs affaires, les garçons transportaient dans des sacs plastiques leurs certificats de naissance, leurs cartes de scolarité, des photos et une lettre. Cette lettre fut largement publiée dans les medias du monde entier.

Plusieurs "Cercles Yaguine et Fode" ont été créés depuis à travers le monde, autour de la mémoire de ces deux enfants. Ainsi le Cercle Yaguine et Fode de Bruxelles a organisé avec d'autres associations en 2006 et 2007 un moment de recueillement pour la date du 2 août devant le hall des départs de l'aéroport de Bruxelles.

Le film Un matin bonne heure de Gahité Fofana (2005) raconte l'histoire de Yaguine et Fodé.

La lettre de Yaguine et Fode
Excellences, Messieurs les membres et responsables d'Europe,
Nous avons l'honorable plaisir et la grande confiance de vous écrire cette lettre pour vous parler de l'objectif de notre voyage et de la souffrance de nous, les enfants et jeunes d'Afrique.
Mais tout d'abord, nous vous présentons les salutations les plus délicieuses, adorables et respectées dans la vie. A cet effet, soyez notre appui et notre aide. Vous êtes pour nous, en Afrique, ceux à qui il faut demander au secours. Nous vous en supplions, pour l'amour de votre continent, pour le sentiment que vous avez envers votre peuple et surtout pour l'affinité et l'amour que vous avez pour vos enfants que vous aimez pour la vie. En plus, pour l'amour et la timidité de notre créateur Dieu le tout-puissant qui vous a donné toutes les bonnes expériences, richesses et pouvoirs de bien construire et bien organiser votre continent à devenir le plus beau et admirable parmi les autres.
Messieurs les membres et responsables d'Europe, c'est de votre solidarité et votre gentillesse que nous vous crions au secours en Afrique. Aidez-nous, nous souffrons énormément en Afrique, nous avons des problèmes et quelques manques au niveau des droits de l'enfant.
Au niveau des problèmes, nous avons la guerre, la maladie, le manque de nourriture, etc. Quant aux droits de l'enfant, c'est en Afrique, et surtout en Guinée nous avons trop d'écoles mais un grand manque d'éducation et d'enseignement. Sauf dans les écoles privées où l'on peut avoir une bonne éducation et un bon enseignement, mais il faut une forte somme d'argent. Or, nos parents sont pauvres et il leur faut nous nourrir. Ensuite, nous n'avons pas non plus d'écoles sportives où nous pourrions pratiquer le football, le basket ou le tennis.
C'est pourquoi, nous, les enfants et jeunes Africains, vous demandons de faire une grande organisation efficace pour l'Afrique pour nous permettre de progresser.Donc, si vous voyez que nous nous sacrifions et exposons notre vie, c'est parce qu'on souffre trop en Afrique et qu'on a besoin de vous pour lutter contre la pauvreté et pour mettre fin à la guerre en Afrique. Néanmoins, nous voulons étudier, et nous vous demandons de nous aider à étudier pour être comme vous en Afrique.
Enfin, nous vous supplions de nous excuser très très fort d'oser vous écrire cette lettre en tant que Vous, les grands personages à qui nous devons beaucoup de respect. Et n'oubliez pas que c'est à vous que nous devons nous plaindre de la faiblesse de notre force en Afrique.
Ecrit par deux enfants guinéens, Yaguine Koita et Fodé Tounkara.

Cantar i contar... a caMot

Fa poc més d'un mes, els senyors Pep Gimeno "Botifarra", Toni Cucarella i Vicent Terol deixaren embadalits els xiquets i xiquetes (i també els fadrinets i fadrinots, que de tot hi havia) amb les seues cançons, contarelles i sussoïts.

Pels qui no tinguereu la sort de veure-ho ací vos deixem uns minutets.

Poble Saharaui al local del Cohinoor, Xàtiva

Estimats amics:

Us informem que els rutes del grup scout Cohinoor de Xàtiva hem organitzat una exposició al nostre local (C/Engai, 13) sobre el Sàhara.

L’exposició romandrà oberta els dies 10, 11, 12, 17, 18 i 19 de juliol de 19:30 a 21:30 hores.

Aquesta activitat conjunta entre dues associacions xativines sorgeix d’una serie d’encontres que estem portant a terme juntes durant aquest curs, amb l’objectiu final de realitzar un viatge als campaments de refugiats on es troba el poble Sarahuí, per coneixer la seua realitat de primera mà.

A banda d’aquest objectiu també ens interessa coneixer altres col•lectius que tinguen els mateixos interessos que nosaltres, coneixer la seua forma de treball, coneixer gent que tenim a la mateixa ciutat i no coneguem...

Esteu tots convidats a vindre, ja que creguem que és important la conscienciació i solidarització amb la lluita d'aquest poble.

Perque la visita siga més gustosa, us convidarem a coques i misteleta.


Organitza:







Col•labora:

DES DEL 1707

Aquesta noticia ve publicada a la pàgina web del Portal de Xàtiva, no te perdua, Xàtiva torna a estar en flames.

DES DEL 1707

Dimarts 30 va amanèixer Xàtiva amb un homenatge a la seua tràgica història. Després de més de 300 anys des que fou cremada la ciutat a mans de Felip V de Borbó i el seu exèrcit, alguns dels ciutadans continuen recordant la massacre.

Han volgut rememorar i contribuir a que la gent no oblide l’origen del nostre malnom, coneguts al País Valencià com a “socarrats”.

La matinada del dia senyalat, mitjançant una gran pancarta penjada a l’emblemàtica muralla, amb el lema “Xàtiva no oblida 1707”, mostraren el seu rebuig cap a la poca sensibilitat històrica que mostra la ciutat en l’oblit d’aquesta data tan important.

L’acte, realitzat anònimament, és la veu de tots els socarrats i socarrades que senten com a propi l’orgull d’aquells ciutadans que defensaren la nostra terra jugant-se la vida.

Des de l’anonimat, han pres la iniciativa de realitzar individualment l’homenatge, ja que any rere any l’ajuntament de Xàtiva no s’hi fa càrrec i ignora la nostra història.

L’objectiu final és obrir els ulls a la gent i que aquesta data, 30 de juny de 1707, no quede en l’oblit dels nostres avantpassats.

Xàtiva no oblida 1707.

Cantar i Contar

El comboi ja està fet, i serà, si déu vol i la maêdéu, el dia 3 de juny, dimecres, a les 19:30h a CaMot (carrer Blanc, 9. Xàtiva). Hi seran un cantador i dos contadors. El cantador serà Pep Botifarra, i cantarà cançons i cançonetes de jocs, de xiquets, de pasqua, de burlesca... com per exemple:

Mare puge dalt i abaixe'm la corbata,
que vaig a festejar amb una xica guapa.
Passa un senyoret, li tira una pesseta.
Tire-me-la a mi que sóc la més pobreta.
Totes les pobretes se'n van a dormir
amb la camisa curta i el cul arropiiiit!

Els contadors seran Vicent Terol i Toni Cucarella. Contaran relaixos, sussoïts, contalles i contarelles i alguna que altra rondalla: El rector i la ceba, el cas del Formigo, El sord de Montesa, Els ulls d'Alboi... Tot del rogle de Xàtiva i de la Costera.

Especialment recomanable pel públic infantil (que és un públic exigent i ja està fart de què li amollen les dolentes cançonetes de Disney i coses per l'estil)

Xerrada: 50 anys de Revolució a Cuba

Aquest dimarts 2 de juny a les 20h hem organitzat una xerrada sobre la situació a Cuba. Aprofitant el pas per l'Estat de dos cubans amb destacats papers dintre de l'illa, els hem convidat per tal que ens conten com veuen l'actual conjuntura a Cuba.
Per a més informació piqueu a la imatge.

Comunicat de l’Assemblea Cremats sobre la Fes Jove 2009

Sabem que anem amb retràs, però és el que te fer les coses col·lectivament

El dissabte 16 de Maig va tenir lloc a Xàtiva la Fes Jove 2009, organitzada per les associacions juvenils socarrades i coordinada pel Consell de la Joventut de Xàtiva. Cremats tingué el plaer de participar com associació convidada.

Des de Cremats decidirem organitzar jocs per a que els joves passaren un bon dia divertint-se i jugant, però a la vegada informant i convidant a la reflexió sobre l’estrany i desconegut procés de constitució de la Unió Europea. Un dels jocs era: “Destrueix Europa a pilotades” on es va representar la bandera de la Unió Europea, amb 10 estels que representaven algunes de les conseqüències d’aquest procés, sobre la que els joves descarregaven tota la seua ràbia llançant el baló contra la desigualtat que més odien. Un altra activitat era “el pitUEniso” que prevenia del futur que els joves tenen en aquest nou context. Aquest amb tocs catastròfics i d’humor intentava prevenir i donar solucions per a no caure en la “mala vida” a la que ens condemna aquest nou escenari. Ja per als més majors repartirem prop de 500 llibrets amb informació sobre el tema amb l’ajuda dels amics i amigues de caMot; per tal d’informar-nos de cara a les pròximes eleccions europees.

A més, davant l’augment de productes transgènics, Cremats optà per una alimentació ecològica i sana. Així, amb l’ajuda de dos membres de la “Koordinadora de Kolectius del Parque” (als quals agraïm la seua col·laboració) posarem a l’abast dels joves un estrany invent nomenat “la bicibatedora”. Com diu el seu nom es tracta d’una bicicleta fusionada amb una batedora on l’energia és proporcionada pel pedaleig. Amb aquest instrument els xiquets podien fer-se el seu batut amb fruita i llet ecològica. Al mateix moment que cuidaven el planeta podien gaudir d’un batut natural fet per elles i ells mateixos.

Cremats va aprofitar aquesta ocasió per a defendre i reivindicar la cultura valenciana. S’utilitzaren panells de paper on joves i adults recollien refranys populars de les nostres terres, que acabaren plens d'aportacions que eren desconegudes per a nosaltres. També rendirem un petit homenatge a l’escriptor valencià Joan Fuster, amb la lectura d’alguns dels seus aforismes. Aquestes coses mantenen viva la cultura de la gent de Xàtiva, per aquest motiu guardàrem el mural com a record i aportació cultural per a futures ocasions.

Fa poc l'alcalde de Xàtiva i president de la Diputació de València “el Rus” ens va demostrar un altra vegada la seua incultura i ignorància. En aquesta ocasió atacà amb insults als professors que segons ell maldeien les paraules “aleshores” i “gairebé”, pròpies de la nostra llengua. Per la nostra part, ofesos com a valencians, però des de la quotidianitat d’aquets fets, ens agafem aquestes tonteries amb humor, i férem un adhesiu que deia “aleshores, jo també sóc giliPPolles”. Què dir, que van ser un èxit total, més de 150 persones anaven per l’Albereda de Xàtiva amb l’adhesiu. Llàstima que férem tan poques, ja que a les 12 del migdia no ens quedaven i la gent venia a la taula a demanar-ne més.

Per a finalitzar els actes actuaren el grup de hip-hop de l’horta “Vagos y maleantes” que ho feren de cine! I ondaren la bandera antifeixista durant el concert. També convidaren a pujar a l’escenari als companys de “Costra Rap”, de Madrid. Un component d’aquest grup reflexionà sobre la situació política actual, des del rap combatiu, expressant lliurement els seus pensaments. Pareix que va ferir la sensibilitat de certes persones, que amb una cridada telefònica mobilitzaren a la policia, per intentar parar l’actuació amb excuses barates. Aquesta anècdota ha vingut perfecta per alguns mitjans de comunicació que han començat a manipular sense miraments. Per què als mitjans no es citaren les bones paraules d’agraïment que pronuncià el company d’Alcorcón? Per què afirmaren que hi havia una desena de policies quan realment eren la meitat?

A Cremats també ens sap greu que el grups “20 gramos” i “1000 batalles” no pogueren tocar aquell dia. Ja intentarem fer alguna festa per a que aquestos puguen participar amb nosaltres.

Per a finalitzar, citar que diverses associacions de Xàtiva denunciaren, mitjançant un petit manifest, l’externalització de serveis públics juvenils (com ara el nou parc d’skate, la nova ubicació de l’I.E.S. Simarro, el cinema, el CCX, etc) o, fins i tot, la inexistència d’un poliesportiu. Sense deixar de banda la necessitat d’algunes agrupacions de dinamització juvenil, de tenir locals en condicions per a millorar la prestació d’aquestos serveis tan imprescindibles, als quals no poden accedir per falta de recursos. Aprofitant la Fes Jove, repartirem aquest manifest, amb l’objectiu de conscienciar a la gent de Xàtiva, de la necessitat de revitalitzar el casc antic i integrar als joves dins de la ciutat. Perquè no volem anar a jugar fora de Xàtiva mentre mor el seu cor.

Aquest el dissabte 30 de Maig a les 20 hores tindrà lloc al local de caMot (C/Blanc, 9) l’encontre “Volem una ciutat on cabem totes i tots” per tal de debatre aquesta situació.
Des de les associacions signants d’aquest manifest: Assemblea Cremats, caMot, scouts Jamboree i Cohinoor, amb el suport del Consell de la Joventut de Xàtiva, volem convidar a totes les entitats i persones que vullguen compartir la seva opinió al respecte a aquest encontre.

VOLEM UNA CIUTAT ON CABEM TOTES I TOTS